VALENCIANS DE MALLORCA

Dimecres, 24 juliol, 2013
Ubicació: 
Temàtica: 
Font: 
Amics de la Vall de Coanegra
A rel de l'expulsió dels moriscos l'any 1609, extenses zones del regne de València i especialment les zones muntanyoses d'Alacant, quedaren pràcticament despoblades. Així, per exemple, la vall de Tàrbena, que comptava l'any 1602 amb 64 focs o cases va veure perduda tota la seva població.
 ,
 ,
Els seus senyors feudals, encapçalats pel senyor d'Olocau a València, que era virrei de Mallorca, i amb la intenció de no perdre les seves rendes promogueren ràpidament la repoblació d'aquestes zones. Diverses comarques valencianes varen ser colonitzades principalment, o fins i tot exclusivament, amb pagesos mallorquins, empesos per l'angoixosa situació que patien a Mallorca, ofegats pels deutes i agreujada per successives collites molt dolentes, els quals acceptaren immediatament l'oportunitat que representava la promesa de terra a bastament per millorar les seves condicions de vida.
 ,
 ,
La zona on els mallorquins varen ésser el principal grup repoblador i en alguna ocasió, com ja hem dit, pràcticament l'únic ocupa una àmplia extensió de les comarques valencianes meridionals de la Marina Alta (Tàrbena, l'Atzúvia, Castells, Lorxa, la Vall d'Alaguar, la Vall d'Ebo, la Vall de Gallinera, Xaló), comarques d'accidentada orografia que afavorí un cert aïllament de la seva població i mantenir-la relativament homogènia fins a l'època contemporània.
 ,
 ,
Una conseqüència d'aquest repoblament és el gran nombre de cognoms mallorquins que han passat a ser "típics" d'una part del sud valencià. Una altra, molt evident especialment a la Marina Alta, són les influències lingüístiques, que donen una fesomia molt particular al seu parlar. Per exemple, el lèxic d'aquestes comarques compta amb paraules com acurçar, espitjar, , gírgola, , granot, , mèl·lera, , nedar, , renyar, tudar, treure, ,titina... Els trests morfològics més vistosos es conserven a Tàrbena, amb l'article "salat" i les formes demostratives arcaitzants ,aquest, ,aqueix, l'article personal ,en... També els trets fonètics són nombrosos.
 ,
 ,
L'herència mallorquina és també visible en la toponimia, amb noms com la bassa de Sineu a la marjal de Pego-Oliva, en les tradicions i en les festes. Així doncs, durant cents d'anys, aquests valencians d'orígen mallorquí han conservat la seva llengua, cultura i alguns costums. Però també patiren la befa i rialles dels autòctons que s'estranyaven davant el seu accent salat. Pot ser per això, tot i l'endogàmia entre aquests immigrans a l'hora de casar-se, mostraren una clara tendència de triar noms valencians per als seus fills, per a intentar esborrar el rastre del seu passat i procedència mallorquina.
 ,
 ,
Aquesta situació, gràcies a diferents investigacions i a un procés de recuperació de la memòria iniciat els anys vuitanta sembla haver canviat, i ara aquests valencians mallorquins n'estan orgullosos, saben d'on vénen i lluiten per mantenir la seva cultura.
 ,
 ,
De tot això parla el documental ,Valencians de Mallorca, elaborat per Info TV (www.infotelevisio.com) amb la col·laboració del Consell de Mallorca.