Romanço del Cavalll Blanc de Bescaran

Dimecres, 16 novembre, 2011
Font/Autor: 
pas

Benvinguts gent de la vila,/ forasters i els del voltant

benvinguts a aquesta festa,/ benvinguts a Bescaran

 ,

Entre Bescaran i Andorra/ hi ha una entreta relació

no sols ara que es remunta/ben bé als temps de l'antigor.

 ,

Tant pot ser això per la feina/que ofereix el Principat

com perquè d'ambdues bandes,/ al llarg del temps s'han casat.

 ,

Si us explico aquestes coses/és perquè us vull emmarcar

una història, una llegenda/que s'explicava temps ha.

 ,

Fa molts i molts anys enrere/quan per aquests boscos de pins

no hi havia carreteres,/ només hi havia camins.

 ,

Els de Bescaran tingueren/gairebé a tocar de mans

la possibilitat ferma/de poder ser andorrans.

 ,

Els calia sols per ser-ho,/ un darrer pas important

s'havia arribar a un pacte/entre Andorra i Bescaran.

 ,

Que si Bescaran donava/als d'Andorra un cavall blanc

andorrans esdevindrien/tots plegats, sense entrebanc.

 ,

Es reuní tot el poble/dies sencers rumiant

si és que s'ho deixaven córrer/o ho tiraven endavant.

 ,

Al final van decidir-se/ i aleshores van triar

el millor cavall del poble/ i els fadrins de més fiar.

 ,

L'endemà a punta de dia/ abans el sol no s'alcés,

tot el poble era a la plaça/ a acomiadar els missatgers.

 ,

Els donen menjar i beguda/ perquè no hagin de patir,

s'acomiaden en silenci/ i comencen el camí.

 ,

Els fadrins obren la marxa,/ gairebé solemnement

el cavall segueix darrere/ amb el seu blanc resplendent.

 ,

La mirada fixa a Andorra/ el Port Negre, o Monturull,

disposats a arribar a terme/ saltant qualsevol escull.

 ,

Decidits, però sense pressa,/ deixen el poble i el riu

les deveses i les bordes, /les pastures, el pletiu.

 ,

Així que en el bosc s'endinsen/ el temps fa un canvi sobtat,

el cel s'ennegreix tot d'una,/ gairebé feia feredat.

 ,

No per això aturen la marxa,/ la seva ànsia és anar endavant,

estrenyen més fort la brida/ i segueixen caminant.

 ,

Poc després comença a ploure/ per aquells boscos ancestrals

de primer és pluja fina,/ després a bots i barrals.

 ,

Però els missatgers no s'espanten/ tot i que se'n facin creus,

no els detura pas la fosca/ ni el anar xops de cap a peus.

 ,

Poc més enllà una altra plaga/ fortament els colpejà

tot i ser en ple mes d'agost/ els va comançar a nevar.

 ,

Una enorme borrufada/ de neu tot ho va emblanquir,

de tant espessa que queia/ ja no es veia ni el cami.

 ,

Als fadrins, amb la basarda,/ se'ls hi glaçava la sang

la feinada que tenien/ d'aquantar aquell cavall blanc.

 ,

Com més avançava el dia/ més gran era el temporal,

el vent i la veu colpien/ amb una fúria infernal.

 ,

El cavall, d'una estrabada/ dels lligams s'ha deslliurat

i es capbussa dins la fosca/ de l'espessa tempestat.

 ,

Va ser com per art de màgia/ que parà de bufar el vent

i que la neu es va fondre/ i sortí un sol resplendent.

 ,

Els fadrins, que no s'ho creien,/ es miraven estranyats:

Com podrien explicar-ho/ els prendrien per orats.

 ,

Una cosa quedà clara/ a aquells fadrins pirinencs

i és que el destí del seu poble/ era ser bescaranencs.

 ,

Però si mai anéssiu a Andorra/ aprofiteu l'ocasió

i feu una passejada/ si és a l'hivern molt millor.

 ,

 ,

Que veureu una escultura/ d'un cavall immaculat

que treu l'escalfor de dintre/ i tot ell queda gebrat.

 ,

Pregunteu què significa,/ no sé pas si us ho diran

però pot ser que representi/ el cavall de Bescaran.

 ,

Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella i expressament composat per a l'ocasió, fou estrenat a Bescaran, en el marc de la 2ª Trobada de Cantautors, el dissabte 9 de juliol de 2005.

 ,

Associació - Bescaran Cultura

Tardor 2011

 ,

 ,