Personatges Il·lustres de Santa Eugènia de Berga

Temàtica: 
Font/Autor: 
pas

SEGIMON CASANOVA I RIQUER (1708-1732):

Després que l’any 1340 va passar la Pesta Negra on morí tothom, de 70 famílies que vivien a la població, quedaren només 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família. El poble quedà maleït, tant és així que al 1500 només hi vivia una sola persona coneguda com en Soler de la Sagrera, fins que l’any 1708 va arribar en Segimon Casanova i Riquer, Rector que donava el terreny i el material per fer-se la casa amb la condició que a la llinda del portal principal havien de posar-hi la inscripció “AVE MARIA PURISIMA SIN PECADO CONCEVIDA” i a part havien de pagar-li una gallina d’arrendament cada any. Així es reconstruí el poble.

Com a nota curiosa o anècdota diré que la casa coneguda com a Can Segimon del Carrer Pare Solà o del Mig, van pagar la gallina al Rector fins l’any 1970. L’antiga mestressa va deixar la Casa a l’Ajuntament amb la condició que el dia que ella morís, cada any anirien tot el consistori a l’Església en processó i acompanyats d’orquestra a celebrar una missa en record d’ella i pagarien la gallina al Rector i sardanes per , a tota la població a la plaça. Això es complí, excepte durant la Guerra Civil, però en acabar es recuperà, fins el 1970 que per un acord entre el Bisbat de Vic, el Rector i l’Ajuntament es deixà de complir.

 ,

SEGIMON MALATS CODINA:

Va néixer entre els anys 1746 i 1748. Fundador de la “Real Escuela” de Veterinaris de l’Estat Espanyol l’any 1792. El Rei Carlos III, el nomenà “Mariscal Mayor” o Veterinari Militar l’any 1781. Després de visitar quasi tot Europa, torna a Espanya l’any 1789 i per reial ordre de 23 de febrer de 1792 s’aprovà la construcció de l’Escola de Veterinària que s’innaugurà el dia 18 d’octubre de 1793, fet que li donà ser el director. Allí hi van estudiar alumnes tant miliars com civils.

 ,

JAUME RIPOLL VILAMAJOR:

Va néixer a Preixana (Urgell) l’any 1775, morí sent rector de Santa Eugènia de Berga l’any 1843. Les seves despulles foren traslladades a la Catedral de Vic el 1916, d’on també era Canonge. És autor d’una sèrie d’opuscles impreses a Vic entre el 1818 i 1838. Multitud de documents crítics de Vic. Tant escrivia en Castellà, en Català com en Llatí. Membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835). Tenia una gran col·lecció de monedes i medalles.

Balmes n’és un gran crític i el considera un home maniàtic i antiquat, encara que en un dels seus llibres diu: <,<,Jaime Ripoll, cannigo de la iglesia Catredal de Vich, uno de esos hombres que honran al pais aun que por su extremada modestia los induzca a envolverse en la oscuridad.>,>,(Balmes, 1843 : 564)

 ,

RAMON FONTANELLES:

Qui en l’any 1859 va fer moltes reformes al poble i amplia l’Església Romànica construïda l’any 917, construí una capella del Santíssim i altres capelles laterals per engrandir-la, enderrocà l’absis de l’esquerra per construir-hi la sagristia i un túnel que passant per sota el teatre comunicava amb la Rectoria.

Morí a l’edat de 75 anys el dia 29 d’octubre de 1873. L’any 1878 traslladaren el Cementiri que envoltava l’Església a una sona més allunyada de la població. L’any 1882 els seus hereus li feren un monument a la capella del Santíssim per portar-hi les seves despulles. El 1960 en motiu de la restauració de l’Església i aproximadament en el mateix lloc deixaren una de les làpides del monòlit.

 ,

JUAN PORSALS HORTAL:

El primer d’octubre de 1897, el Canonge Fontanelles inaugurà la primera Escola Parroquial de Santa Eugènia de Berga, quedant nomenat Capellà-Mestre en Juan Porsals Hurtal, nat a Osor (Girona) l’any 1869. Morí assassinat ell i Mn. Jaume Molist a prop del Mas Prat d’En Serra de Montsolís (actual terme municipal de Sant Hilari Sacalm), pel camí de Santa Eugènia de Berga a la Mare de Déu del Coll, on pensaven quedar-se refugiats duran la Guerra Civil. Foren enterrats allà mateix, fins el dia 26 de maig de 1939, en que foren traslladats al Cementiri d’Osor. Mn. Porsals molt recordat per la gent gran de la població, ja que durant els 39 anys de Capellà-Mestre, més de 50 persones entraren en diferents seminaris per a ser sacerdots.

Només contarem els que arribaren a cantar missa,que són 19 Rectors, 16 Misioners Claretians i 1 Franciscà. Entre ells l’exbisbe de Vic Ramon Masnou. Es pot assegurar sense exagerar que un noi de cada casa del poble va entrar al seminari. Encara que hi havia famílies que hi tenien germans, tiets i/o nebots.

 ,

QUIRZE CASAS COLL 1887-1897:

Nascut el 1828 a Castello de Busa, és un poblet situat a la falda de la Serra de Busa que pertany al municipi de Navés (solsona) quan l’any 1882, ‘Ajuntament abquireix la casa de Can Segimon del Carrer del Mig, instal·là en els baixos les oficines municipals, en el primer pis la vivenda per el Mestre i al segon l’Escola Mixta sent el primer mestre el senyor Quirze Casas Coll qui després d’haver exercit en diferents pobles portà la seva experiència a la primera Escola que donava classes tant a nois com a noies. Fundà la tan coneguda i estimada nissaga del Casas a la nostra població.

 ,

EL PARE ANDREU SOLÀ I MOLIST:

Va néixer a la casa Can Vilarrasa d’aquesta Parròquia però en municipi de Taradell l’any 1895. Va estudiar al Seminari Claratia de Barbastre (Osca). Després de ser ordenat sacerdot va ser destinat a la ciutat de Lleó (Mèxic), on va ser testimoni de la revolució, i morí assassinat el dia 25 d’abril 1927. Sempre ha estat considerat fill predilecte de Sant Eugènia de Berga, on té un carrer dedicat (antic Carrer del Mig). En canvi a Taradell ni tan sols és conegut.

 ,

RAMON MASNOU BUXEDA:

Nascut el dia 3 de setembre de 1907 a la casa Llegustera de Baix del terme municipal de Taradell però parròquia de Santa Eugènia de Berga. Després d’estudiar al Seminari de Vic, cantà missa l’any 1931. Acabada la Guerra Civil Espanyola entra com , Canonge de la Catedral i professor del Col·legi Sant Miquel i del Seminari de Vic. El dia 17 d’agost 1952 fou nomenat bisbe de Cicíla i auxiliar del bisbe Perelló de Vic. El dia 2 de desembre de 1955 fou nomenat bisbe titular de Vic, i prengué posició del càrrec el dia 26 de febrer de 1956. Es va jubilar als 76 anys d’edat,el 1983. Morí a 2/4 de 5 del matí del dia 9 de juny del 2004 i fou enterrat a la Catedral de Vic el dia 11 de Juny a l’edat de 96 anys.

Encara que civilment havia nascut a Taradell, el poble de Santa Eugènia de Berga el té considerat com a fill predilecte, ja que ell mai s’havia considerat fill de Taradell.

 ,

JUAN CODINACHS TUNEU:

Nascut l’any 1914 el mas Molí del Gener de Santa Eugènia de Berga, estudiava al Seminari Claretià de Cervera (Lleida) quan el 1936 fou traslladat al seminari de Barbastre (Osca), on pensava cantar missa l’any següent. Feia poques setmanes que a Madrid era proclamada la torbonada antireligiosa de la Guerra Civil del 1936 al 1939, quan a la matinada del 13 d’agost fou pres per els melicians i conduit amb camió per la carretera de Sarinyana, al costat mateix del Cementiri. Fou assassinat juntament amb 19 companys més. Actualment és un dels màrtirs de la Guerra que l’actual papa Benet XVI ha beatificat.

 ,

MELCIOR VILA I ABGUERA:

Nat a Cupons (Anoia) el dia 6 d’abril del1890, mestre de Santa Eugènia de Berga, des de 1931 fins 1945.

Quan el 1886 es creà l’Escola de les Dominiques per noies i el 1897 l’Escola Parroquial per nois es va haver de tancar l’Escola Pública Mixte per falta d’alumnes. Fins el 1931 un cop va pujar la República el senyor Vila, com es coneixia popularment la va tornar a obrir. El senyor Melcior Vila és una persona molt reconeguda per haver estat molt compromès amb el poble ja que entre moltes altres coses, ell i el Pare Missioner Claretià Josep Comas Morfulleda, (actuava com a secretari de l’alcalde) foren els pares del canvi de nom de Santa Eugènia de Berga per el de Berga del Castell.

 ,

 ,

Text redactat per: Ton Dachs , , , , , Any: 2008