Personatges il·lustres d'Andorra

Dijous, 5 desembre, 2013
Ubicació: 
Temàtica: 
Font/Autor: 
PAS

Eduard Fornells Marco és un dels andorrans més universals. Nascut a Barcelona al segle xix, es va iniciar com a gravador i cisellador en metalls i va iniciar a París una producció de flascons de perfums que va ser molt innovadora. També va crear les boles de billar For (les primeres sintètiques) homologades per la major part de federacions internacionals. En aquest mateix segle trobem Guillem d’Areny-Plandolit, home vinculat a la indústria del ferro i un dels propietaris més importants de les fargues andorranes. Va exercir de síndic general de les Valls d’Andorra l’any 1866.

Un altre andorrà que va tenir un paper clau dins la política de la seva època, encarnant el sector més progressista, va ser Bonaventura Armengol, conegut com el mestre de l’Orelleta. Era mestre de professió i va ser el primer bibliotecari de la Biblioteca Nacional d’Andorra. Continuant en el mateix àmbit, Juli Minoves i Triquell és un polític, diplomàtic i escriptor andorrà. L’any 2007 va crear l’Orde de Carlemany, l’única condecoració civil que atorga el Govern andorrà.

Per una forta implicació amb el catalanisme, es van establir a Andorra exiliats polítics com ara Josep Fontbernat i Verdaguer, músic, polític i escriptor. De la seva participació als fets de Prats de Molló (1926), més endavant en publicaria un llibre: La batalla de Prats de Molló. D’altra banda, Rossend Marsol, conegut com a Sícoris, va arribar a Andorra l’any 1953 i es va convertir en un dels pioners del periodisme al Principat.

Esteve Albert i Corp, també és un altre dels exiliats en terres andorranes. Membre actiu de la resistència catalanista, va continuar desenvolupant les seves facetes com a poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural. Manel Anglada i Ferran destaca per les seves investigacions i divulgacions en l’àmbit de la toponímia, la llengua i l’arqueologia andorranes (1998). Anglada va fundar el Centre de la Cultura Catalana a Andorra i en va cedir gran part dels documents a l’Arxiu Nacional d’Andorra. L’editorial Andorra va ser fundada a fi nals del anys seixanta pel dinamitzador cultural Bartomeu Rebés. Després d’una primera etapa en què es van publicar un bon nombre d’escriptors catalans exiliats, a partir de l’any 1978 l’editorial es va especialitzar en obres sobre Andorra i els Pirineus.

De l’àmbit de les lletres cal mencionar també Claude Benet, autor del llibre Guies, fugitius i espies, on explica el funcionament de les xarxes d’evasió a Andorra en el període de la Segona Guerra Mundial i segueix la traça d’alguns fugitius. Joan Peruga Guerrero, escriptor novel·lista i un dels representants d’Andorra a la
Fira del Llibre de Frankfurt (2007), va escriure com a col·laborador per al Diari d’Andorra i també va ser membre del comitè director de l’Institut d’Estudis Andorrans. I Teresa Colom, poetessa contemporània natural de la Seu d’Urgell que, d’ençà de l’any 2001, ha publicat títols com ara Com mesos de juny, Elegies del final conegut i on tot és vidre. També dins del món de les arts, destaquem Sergi Mas, escultor, pintor i autor d’una sèrie de gravats de la Casa de la Vall i de llibres com ara El Moble a Andorra i Les Valls desitjades, interessat en els objectes d’art popular, recull peces de fusta fetes per pastors, terrissa andorrana, eines i altres , objectes artesanals.