Patrimoni urbà. Els patis

Dijous, 17 febrer, 2011
Font/Autor: 
Gaspar Valero i Martí

Els patis dels casals senyorials de Palma constitueixen l´element més emblemàtic de l’arquitectura civil de la ciutat. L’escriptor Miquel dels Sants Oliver ens introdueix literàriament aquestes clastres ciutadanes: “amb llurs superbes entrades ombrívoles, amb llurs colls de cisterna i llurs ferros artístics, amb llurs passamans com a randes de pedres, amb llurs columnes ventrades i llurs galeries italianesques i les portes esculturades dels estudis...". Hem de relacionar l’ aparició dels patis de Palma amb la casa medieval catalana dels s. XIII i XIV, amb pervivències de la casa romana i de la casa-pati de tradició islàmica. Amb el temps, els patis van adquirint una fisonomia pròpia. Una primera etapa d´esplendor es produeix al segle XV i a les primeres dècades del segle XVI, amb els patis d´estil gòtic. Després, s’enriqueixen amb aportacions d´elements renaixentistes. Però, l´apoteosi del pati ciutadà arriba amb el barroc, als segles XVII i XVIII. Els patis de Palma segueixen un model bàsic, amb entrada o vestíbul, portalets dels estudis, pati descobert “on hi plou” i escala, però, alhora, poden presentar diferències considerables entre els diferents exemples. Des dels espais íntims, propis de l´època medieval, fins als patis grans i sumptuosos, com són els que daten d´èpoques més tardanes, del segle XVIII. La bellesa dels patis de Palma ha admirat a propis i a visitants. Com a Francis de Miomandre, que s’exclama així: “Oh, aquests patis mallorquins! Recordaré sempre amb quina sorpresa d’encant els vaig descobrir per primera vegada, en la pàl·lida llum del matí. Semblava que ens aguardassin, greus i senzills, amb aire de grans senyors atents que us fan els honors de la casa”. Una autèntica convidada a la contemplació d’aquests exemplars excepcionals del patrimoni mallorquí. Que tengueu un bon recorregut!