Patrimoni de Ripoll

Divendres, 27 desembre, 2013
Ubicació: 
Font/Autor: 
PAS

L’edifici més important és, pel significat històric i arquitectònic, el monestir de Santa Maria. Del cenobi benedictí, al qual des del 1835 no hi ha comunitat de monjos, perviuen tres edificis: l’església, el claustre i l’edifici del noviciat (que és l’actual ajuntament). De l’interior de l’església cal destacar la portada romànica, la qual, construïda al segle xii, és un dels monuments romànics més destacats del món. L’obra proposa una autèntica plasmació iconogràfica de la Bíblia, tallada en pedra, on es combinen representacions d’escenes històriques i al·legòriques inspirades en els llibres sagrats. També és destacable la presència a l’església de tombes de comtes: a més de la del fundador de Catalunya, Guifré el Pelós, hi ha el monument funerari de Ramon Berenguer III, projectat per Francesc Rogent i Pedrosa i amb un relleu de l’escultor Josep Llimona. Del mateix Rogent hi ha un cenotafi en honor del comte Ramon Berenguer IV. També hi tenen la tomba Bernat I de Besalú o Bernat Tallaferro, germà de l’abat Oliba, i Radulf, fill de Guifré.

Altres elements artístics que cal veure són la rèplica de l’estendard dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, d’aquest mateix arquitecte, la placa de la Unió Catalanista (1898) que hi ha a l’atri de la basílica, el mosaic de Santa Maria, confeccionat als tallers del Vaticà segons una pintura d’Enric Serra, la capella dedicada a Sant Eudald, patró de Ripoll, amb pintures murals d’Eduard Llorens Masdéu i projectada per Francesc Rogent, i la porta d’accés a la sagristia, construïda segons l’arquitecte modernista Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí. El claustre, de dos pisos, es troba disposat entorn d’un pati de forma trapezoïdal. Es va començar a construir a finals del segle xii i no es va acabar fins a principis del segle xvi. Va ser refet durant la restauració realitzada a finals del segle xix. L’estàtua del 27 de maig que hi ha a la plaça de l’ajuntament es va erigir segons un projecte de l’arquitecte Ildefons Bonells, en record dels ripollesos que van defensar la vila de les escomeses carlines el 1839.

A més del monestir, al municipi hi ha altres construccions religioses. L’església de Sant Pere, erigida a la plaça de l’abat Oliba, presenta testimonis romànics i gòtics. Destaca, a la part posterior, un fragment de la muralla que envoltava la vila i sobre la qual s’aixeca el campanar. De la façana principal destaca un rellotge de sol del 1929, on es pot llegir un vers del poeta Horaci: “Volat irreparabile tempus”. A més de marcar les hores, també assenyala els signes de l’horòscop. L’ermita de Sant Bartomeu, d’època preromànica, va ser ampliada al segle xii. Durant molts segles va servir de llatzeret i, en temps d’epidèmies, els transeünts procedents de llocs sospitosos hi eren enviats en període d’observació abans d’admetre’ls a la vila. L’ermita de Sant Antoni de Morers, erigida el 1740, avui es troba en estat ruïnós. L’ermita de Santa Maria del Catllar, derruïda, va ser consagrada el 1040 per l’abat Oliba sobre les ruïnes d’un antic castell. La Mare de Déu del Catllar era invocada per la ceguesa, la coixesa, les trencadures, els endimoniats, els herniats i fins i tot els parts.

La vila també presenta edificis de l’època modernista que mereixen ser visitats. De l’arquitecte Joan Rubió, hi ha la casa Bonada i la capella de Sant Miquel de la Roqueta. També se li atribueix la casa Siqués, coneguda popularment com la casa del Barco a causa de la semblança de la façana principal amb un vaixell. A la plaça Gran hi ha la casa Alòs o del marquès de Dou, que és obra de l’arquitecte Josep M. Pericas. A la torre del xamfrà de la casa hi ha escenificacions d’un ós tant als esgrafiats com al parallamps. L’establiment d’una fàbrica i botiga de fideus a la planta baixa va fer que la casa fos coneguda com a cal Fideuer. A la mateixa plaça cal veure la casa Soldevila o casa del Raïm. D’autoria desconeguda, criden l’atenció el treball de fosa de les baranes dels balcons i els brots de raïm que coronen la façana. A la carretera de Ribes trobem la casa Buixó, també del mateix període.

L’oferta arquitectònica es completa amb edificis i elements de diverses èpoques. La casa Solanell té l’origen en el segle xvii. Si entreu al casal de Taurinyà, hi veureu un arc de mig punt rebaixat sobre pilastres amb figures esculpides, una de les quals representa una misteriosa sirena. Al carreró que enfila cap al pont del Raval, damunt una porta tapiada hi ha representat un toro. La casa Muntades és un edifici d’estil neoclàssic construït l’any 1868. El fortí de l’Estrella és un edifici originàriament militar que tenia la finalitat de defensar Ripoll dels atacs de l’exèrcit carlí. Cal destacar les espitlleres que hi ha en tres de les façanes, a través de les quals els defensors refusaren els atacs. De la muralla que tancava Ripoll, se’n poden veure fragments al riu Freser i a la façana posterior de l’església de Sant Pere.