Patrimoni de les muntanyes de Senija

Ubicació: 
Font/Autor: 
pas

A les muntanyes de Senija, podem gaudir d’un important patrimoni històric. A cada racó hi trobem secrets guardats de la historia del nostre poble, i que han estat tantes voltes banyades per la suor dels nostres avantpassats.

Hi podem trobar alguns tipus de construccions:

 ,

MARGES DE PEDRA SECA

 ,Els marges de pedra, realitzats de forma artesanal i laboriosa, evitaven l’erosió de les muntanyes, delimitaven les parcel·les i permetien que es conrearen les zones on abans la pendent ho impedia. A dia d’avui, és un dels elements més importants del valor paisatgístic de Senija.

 ,

REFUGIS

Aquest tipus de construccions quasi sempre la trobarem incorporada al mateix marge de pedra seca. El sostre es construïa amb lloses planes en forma ovalada per la necessitat de tindre un lloc on amagar-se i buscar refugi ràpid per a evitar les inclemències del temps o per a descansar després de les feines del camp.

Normalment, es construïen amb l’obertura cap a l’est per a que no els arribés l’aire del nord i aprofitar els raigs de sol del migdia. És un exemple que ens parla de la manera de viure, treballar i sobreviure a unes terres no massa fèrtils i en unes condicions socioculturals molt dures.

Dos models d’aquests tipus de construcció els podem trobar al “Mirabó de Ventero” i al “Tossal del tio Perla” (molt a prop d’on està situada la Creu).

 ,

 ,CASES

Les cases les trobem majoritàriament en un estat molt ruïnós. En el seu moment eren habitades pels llauradors durant el temps de la renda. Els materials utilitzats per construir-les eren els que aportava l’entorn immediat: la pedra, els troncs i les branques d’espècies forestal (carrasca, pi) i de fruiters (ametller, garrofer, olivera, etc.), , fulles de plantes (canya), la terra i la teula àrab. Gran part d’aquestes cases també tenen incorporat un element molt important per al dia al dia: el forn per a coure pa. També podem diferenciar en algunes el corral, lloc on descansaven els animals (cavalls, rucs) després de les jornades de feina. Inclòs, en alguna d’aquestes cases, també es pot trobar el fornet d’escaldar un element essencial per a l’elaboració de la pansa i que ens fa una idea de la productivitat de les muntanyes en altres temps. Les cases les podem veure disseminades per tot el terme, però el nucli més important el trobem en “Els Murterets”, “la Basseta” i “la Garganta ”. Com en una casa de les més completes en la qual podem , trobar tots aquests elements (forn de llenya, d’escaldar, sequer, corral, pouet, safareig, riu-rau) destacaríem la del “Tio Pere Mas” situà al paratge de la basseta.

 ,

POUETS I SAFAREIGS

Aquestes són una de les més curioses construccions que podem trobar a les muntanyes de Senija. La cisterna, l’excavaven en el subsòl i a la part superior trobem la capella i el safareig. La seua construcció també es realitzava en materials que aportava l‘entorn (pedra, branques, terra, etc.) La missió de la cisterna era emmagatzemar l‘aigua de la pluja mitjançant canals excavades o construïdes en pedra de tap, el que vulgarment coneguem com “aigüera”. La missió principal que normalment tenien els safareigs no era la de rentar la roba, sinó que servien per preparar el millor remei fitosanitari que durant molt de temps havien utilitzat els llauradors per protegir les vinyes: el sulfat de coure. On avui veiem muntanyes plenes de llenya, en alguns casos fa 100 anys, eren vinyes i oliveres que ocupaven pràcticament fins a l’últim racó on es podia treballar.

Podem trobar dos tipus de safareigs:

 ,

 ,-Els primers (molt deteriorats), són probablement els més antics i devien ser els utilitzats des del segle XVIII fins a mitjans del s. XIX i servien per preparar el sulfat de coure mesclant-lo únicament amb aigua.

 ,-Els segons, servien per preparar el “caldo bordelès” que consistia en afegir també calç al preparat de sulfat de coure (una tècnica importada de França a finals del s. XIX per a aturar el fong anomenat “míldiu” i que era originari d’Amèrica a l’igual que la famosa fil·loxera). La prova irrefutable de que eren safareigs per preparar el sulfat de coure és el color entre verd i blau que ha sobreviscut en les parets de les piques.

Pel voltant de molts d’estos “pouets”, encara es pot descobrir l’existència de fruiters (nisprers, pomers, albercoquers, magraners i figueres) en estat sec o semisec.

 ,

Autor: Vicent A. Vives Moragues. Data: 2009