Patrimoni de Calafell

Dimarts, 23 juny, 2015
Ubicació: 
Font/Autor: 
Ajuntament de Calafell / Pas
Text aportat per: 
Pas

Calafell disposa d'un ric patrimoni que s'ha anat formant al llarg dels segles. Des de coves prehistòriques fins a edificis i xalets singulars del segle XX, passant per assentaments ibers i romans, edificis medievals i moderns i construccions típiques de les activitats agrícoles i pescadores.

Casa Museu Barral

Casa de l’escriptor i editor Carlos Barral i una de les poques “botigues” de pescadors que queden al municipi. Carlos Barral (1928-1989) va tenir al llarg de la seva vida una estreta relació amb el municipi de Calafell. El Museu Casa Barral, propietat municipal des de 1999, es troba situat en una de les antigues “botigues” de pescadors, on el poeta va viure. Un dels objectius d’aquesta institució és, a partir del privilegiat testimoni que presta la seva obra, recuperar les tradicions i els costums de la comunitat marinera de Calafell, arraconats per l’evolució del municipi. D’altra banda, es pretén que el visitant prengui contacte amb la seva obra literària i editorial, a partir de la qual Barral va esdevenir una de les figures més importants del segle XX.

Cases d’indians

A Calafell, la presència d’”indians” cal associar-la a les darreries del segle XVIII i fins a finals del segle XIX. Calafell va ser objecte de l’atenció d’alguns importants “indians”, com els marquesos de Comillas o els de Samà, a més d’algunes famílies calafellenques amb petites fortunes guanyades a les Amèriques. 
Les construccions més notables atribuïdes als indians són Cal Perico, l’Hostal i la Sínia. Els Samà van construir a dalt del Poble una mansió de planta baixa, datada del 1899, Cal Perico. Construïren una altra mansió, també típicament indiana, la Sínia. Antoni López, marquès de Comillas, també va invertir a Calafell capital provinent de les colònies. Va adquirir terres a la part baixa del poble i durant la dècada dels anys setanta del s. XIX va fer construir la masia de Cal Bolavà.

Castell de la Santa Creu de Calafell

Dotat d’una magnífica panoràmica damunt les planes de Calafell, hi ha el turó del castell. Hi arribareu després d’un seguit d’estrets carrers de regust medieval popular. Al llarg de la primera meitat del segle XI el turó fou encastellat a causa de la conquesta i repoblació del territori enfront dels musulmans. Al seu recer va créixer el nucli de Calafell. El visitant pot veure restes de la necròpolis medieval, amb tombes excavades a la roca. Damunt l’església hi ha el comunidor, edifici quadrat i obert als quatre vents que era destinat a allunyar les tempestes i els dimonis i a beneir el terme. Les muralles del castell deixen veure, encara avui, les espitlleres per a bombardes, construïdes a finals de la Baixa Edat Mitjana, així com el pou i la gran cisterna central, també medievals.

El Vilarenc

La seva riquesa agrícola ja va ser explotada pels romans, els quals hi varen construir una vil·la o casa de camp a finals del segle I aC. Construïren un edifici de planta rectangular format per un conjunt d’estances de dimensions diverses, separades per un passadís que conduïa fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d’una àrea descoberta central. 
Les restes recuperades no tan sols mostren una planificació interna rigorosa, sinó que també inclouen uns programes arquitectònics i decoratius. Es conserven unes espectaculars cisternes que abastaven d’aigua un complex conjunt termal. Les cisternes romanes es poden observar a l’avinguda del Sanatori.

Església de Sant Miquel

Aquesta petita joia de l’arquitectura de transició del romànic al gòtic és una església d’una sola nau, de planta rectangular, ubicada al modern barri de Segur de Calafell. No està oberta al públic.

L'essència de Calafell

“El dia després, el sol tornarà a sortir i la lluna també. És possible que no tinguem la sort de gaudir-ne, però sempre frisarem per reviure l’essència de Calafell.” Giorgio Serafini 

Es tracta d’una obra col·lectiva, lliurada a l’Ajuntament de Calafell, dirigida pel prestigiós restaurador calafellenc Giorgio Serafini dedicada al municipi de Calafell.
Està representada per vuit reconeguts pintors: Emilia Castañeda, Gloria Muñoz, Josep Cruañas, José Luis Fuentetaja, Rafael Griera, Jordi Rollán, Benet Sarsaneda i Rafael Bartolozzi. 

Aquesta obra forma part d’un conjunt d’obres col•lectives de gran valor tant pel que fa a la qualitat dels seus autors, tots ells de gran renom internacional, com per la complexitat i els esforços que comporta l’elaboració d’una obra d’aquest format. Cal destacar altres obres col•lectives d’important rellevància

L’Essència de Calafell està realitzat amb tècniques mixtes sobre tela de 320×210 cm i dins un contorn estètic l’aspecte del qual desprèn tres criteris: talent, harmonia i sensibilitat. Tot això constitueix l’eix que integra i articula el contrast dinàmic d’aquesta obra col•lectiva, per visualitzar una idea jeràrquica de la percepció. Això implica ordenar i assumir el procés del ritme amb un criteri de perspectiva estètica que revela el matís, la trama i la textura de la configuració que emociona i genera noves expectatives a l’observador.

L’Essència de Calafell rau en la seva pròpia vida, sempre intensa al llarg del dia. A trenc d’alba, amb la sortida del sol, tot el municipi rep una llum atraient que ens acompanya en els primers passos. En un extrem, pels estrets carrers plens de personalitat de Calafell que ens duen fins al seu castell medieval. I en l’altre, per l’ermita romànica de Segur, per acabar arribant a la nostra meravellosa Platja. Asseguts a la seva sorra daurada, descansen els afortunats que en podem gaudir, llegint escriptors il•lustres que han recordat Calafell en la seva obra. Amb el capvespre, no tan sols les persones es transformen, sinó també el sol i la lluna. I és quan comença la segona vida de Calafell. Els restaurants treballen per oferir l’arrossejat i l’incomparable peix que la nit abans les barques han dut a la costa. Els carrers ofereixen vida nocturna alegre i despreocupada, que mostra que cada cop s’acosta més el Carnaval “Xurigué”.

Monument al Pagès

El monument al pagès es va inaugurar el 16 de juliol de 2008 i està instal·lat a la plaça de Mariano Solé, al nucli de Calafell (Poble). El monument és fruit d’una iniciativa popular i, en particular, de les idees dels calafellencs Joan Pons i Isidre Romeu, que van ser plasmades per l’escultora calafellenca Fina Olivé. Inaugurat el 16 de juliol de 2008, aquest monument és un reconeixement al paper històric de la pagesia calafellenca, atès que la pagesia ha estat un sector molt important per a l’economia local. 
El monument consisteix en un relleu de metall que representa un pagès i un cavall llaurant la terra. El relleu està sobre un mur de pedra seca. El conjunt incorpora elements tradicionals de l’agricultura, com pedres de molí i eines pròpies del treball de camp.

Monument al Pescador

Obra d’art realitzada per l’escultor Francesc Carulla, per homenatjar tota la comunitat marinera del municipi. Inaugurat per la festa major de Sant Pere de l’any 1986.