Patrimoni arquitectònic de Formiguera

Dijous, 3 maig, 2012
Ubicació: 
Font/Autor: 
Autora - Cèlia Morales
Text aportat per: 
PAS

Al costat de l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic que data del segle IX, hi havia hagut el castell de Formiguera , que els francesos van destruir al segle XVII i on el 1324 morí el rei Sanç de Mallorca. Com tot el Capcir, poc després del 878 passà del comtat de Rasès al de Cerdanya. El 873 assistiren a la consagració de l'església de Santa Maria els comtes Guifre I de Barcelona, Miró de Conflent i de Rosselló, Oliba II i Acfred I de Carcassona, tots els quals tenien drets al seu territori. Per aquest motiu, a Santa Maria, s'hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia, amb jurisdicció sobre tot el Capcir. L’edifici té parts que daten de diferents èpoques però són especialment importants les reformes del segle XVIII, quan es construeix el campanar d'espadanya de dos pisos i les dues capelles laterals. La façana del mur va ser classificat com a monument històric el 1.913. Una peça important de l’església de Formiguera és una talla de fusta policromada de Crist, que formaria part d’un davallament de la creu, actualment desaparegut. Segons la Catalunya Romànica ha estat considerada una de les joies de l’escultura catalana del segle XII. L’antic lloc (Villa nova 1087) a la dreta de l’Aude ha desaparegut i tan sols resta la seva església i actual santuari de la Mare de Déu de Vilanova. És un petit edifici d’una nau dels segle XVIII amb campanar d’espadanya que conserva un bonic retaule barroc de boix policromat del segle XVII , amb representacions de la vida de la Mare de Déu del Roser i una imatge de Maria. És una de les moltes verges trobades que la tradició explica, van ser trobades pel bou que grata el terra i lloc de gran devoción al Capcir. Va ser classificat com a monument històric l’any 2000. A l’estiu s’hi fan concerts organitzats per l’associació intercomunal de salvaguarda de la capella, amb seu a Formiguera.