Patrimoni arquitectònic d'Andorra la Vella

Dijous, 22 setembre, 2011
Ubicació: 
Font/Autor: 
Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira
Text aportat per: 
PAS

Una part essencial del patrimoni de la parròquia és al centre històric d’Andorra la Vella, amb els barris del Pui, el Puial, el Barri Antic i el Cap del Carrer. Tota aquesta zona oferia fins ben entrat el s. XX l’aspecte tradicional d’un poble pirinenc, amb cases situades al llarg del camí ral i al voltant de la plaça major, des d’on surt tot un entramat de carrers estrets, empedrats i irregulars. Un cop passada la Segona Guerra Mundial, però, es va començar a modernitzar.

Són remarcables les antigues cases pairals Solana, Rossel, Molines i Guillemó, l’última de les quals va servir d’allotjament per a Jacint Verdaguer l’any 1883. Una de les construccions més emblemàtiques del barri del Pui és la Casa de la Vall, un edifici fortificat del s. XVI construït amb pedra del país i emplaçat sobre un penya-segat. De grans dimensions i de forma rectangular, és una mostra d’arquitectura mixta amb decoracions murals de temàtica religiosa i atributs defensius de tradició medieval, i és que, tal com proven alguns elements constructius, es va construir en una època que el país vivia immers en la inseguretat: disposa d’una torre triangular a la part posterior, d’una torreta en un dels angles, de matacans i d’espitlleres a la façana. Abans que l’any 1702 es convertís en la seu del Consell General, va pertànyer a la família Busquets, fet que commemora l’escut de la porta d’entrada i que duu inscrita la data de 1580, segurament l’any de la construcció. L’edifici també va ser utilitzat com a seu del tribunal, arxiu de la notaria i presó. Cap a l’any 1962 s’hi va realitzar una sèrie de reformes i actualment ofereix aquesta distribució: a la part central hi ha la sala dels Passos Perduts, amb pintures murals sobre la Passió que abans eren a la capella de la casa, la qual ara és el despatx del síndic general, al primer pis hi ha la sala de reunions del Consell General, amb l’armari de les Set Claus, una per a cada parròquia, i al segon pis hi ha el cap de casa, on hi havia el dormitori dels consellers. La Casa de la Vall s’ha convertit en el Parlament més petit d’Europa i té, en un edifici modern contigu, la seu del Govern d’Andorra.

Per a més informació i reserves: Oficina de Turisme, tel. (+376) 873 103 i turisme@comuandorra.ad

Una altra construcció destacada és l’església parroquial de Sant Esteve, la qual, tot i que ha estat restaurada i ampliada, conserva encara el campanar i l’absis romànics del s. XII, aquest últim és el més gran i el més ric quant a decoració esculpida de tot Andorra. Una part de les pintures murals de la nau i el presbiteri, del s. XIII i atribuïdes al Mestre d’Andorra, actualment es poden veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L’església també conserva retaules barrocs. En un mateix recorregut pel centre històric podreu veure la Creu Grossa, una creu de terme d’estil gòtic que fa d’indicador de per on passava l’antic camí ral, i, una mica més allunyada, hi ha la capella de Sant Andreu, una construcció senzilla d’origen romànic. Dins de la parròquia, també cal esmentar el pont de la Margineda, que creua la Valira tot seguint el camí ral i que és el pont medieval més gran d’Andorra, i els temples de Santa Coloma i Sant Vicenç d’Enclar.

L’església de Santa Coloma conté, d’una banda, una nau i un absis preromànics i, d’una altra banda, el següents elements d’època romànica: un campanar circular, una talla de la Mare de Déu del Remei i unes pintures murals al fresc. Les pintures van ser arrencades durant els anys trenta, però l’any 2007 van retornar al Principat. Al temple, també s’hi pot trobar un retaule de l’any 1721 dedicat a la santa titular. Pel que fa a l’església de Sant Vicenç d’Enclar, de començament del s. VIII, és una de les primeres esglésies construïdes al país. Aquesta construcció preromànica es va inserir en l’arquitectura militar del roc d’Enclar, de la qual es conserven restes de la fortificació i del poblat medieval que hi havia assentat. ,

També són interessants de veure les escultures contemporànies, d’autors tant autòctons com estrangers, que hi ha dins la parròquia. En són una mostra La Noblesse du Temps, de Salvador Dalí (La Rotonda), Robot en suspensió, de Van Hoeydonck (Prada Casadet), i La Maternitat, de Subirà (Prada Casadet).