- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Ubicació:
La cuina xabienca de terra ens regala un bon repertori de plats típics amb els productes que el camp ens brinda, oferint-nos una gran varietat cromàtica, amb uns sabors i olors suaus i harmoniosos: amanida de lletsons, carxofa amb pebre roig, espencat, faves sacsades, bullit, madroc, tomacat, tomacat amb caragols, suquet de carabassa, salseta de caragols, espinacs fregits, fesols bullits, fregitori d’estiu... i les familiars i conegudes coques les quals obertes amb l’espencat, amb ceba o amb oli i anxova, fan la delícia de qualsevol esmorzar, dinar o sopar, així com les coques tapades que en Xàbia diem coquetes (en altres llocs empanadilles) ben farcides elles amb espinacs, pésols o , pimentó i tonyina.
Un altre aliment que ens proporciona la natura està a les muntanyes. És el pebràs, que es l’espècie de bolets més apreciada i més buscada. A Xàbia hi han poc llocs on trobar-los però en anys plovedors solen haver-ne més. Ens agrada cuinar-los torrats, fregits i guisats amb magre.
Pel que fa a la carn, el seu consum a les nostres terres es un poc limitat, conills i algun que altre pollastre per acompanyar els arrossos, de vegades coloms per afegir al putxero i cagarneres o qualsevol pardalet menut per menjar-se’l fregidet (afortunadament ja no se’n menja perquè està , prohibida la seua captura).
Però és el porc el qui domina i amb diferència el gros del receptari i és l’encarregat d’omplir el rebost amb les orses de frito i sagí i d’alegrar la falsa coberta de les cases (o cambra) amb els penjolls de botifarra, llonganissa, bisbe, botifarró, o sobrassada. Continuant amb el porc, ja sabem que és l’animal del que se n’aprofita tot: cervell, orelles, morro, peuets. I fins i tot la sang que per a uns és un menjar repel·lent i per altres una exquisitat pel seu sabor sorprenent i per la seua textura.
El corder , s’utilitza amb menor freqüència, les cabeçols tallades per la meitat i al forn així com la cuixa i bracet són un excel·lent plat tradicional. I la torrada de xulles amb llenya d’olivera o de taronger i perfumada amb herbes de muntanya és una menja deliciosa.
La cultura de la cullera ens brinda la possibilitat de combinar carn, llegums, verdures i peix per a la degustació de suggeridors plats com l’arròs amb fava pelada, arròs amb fesols i naps, putxero, arròs d’estiu, arròs al forn i una gran variació d’arrossos i menjars que enginy i necessitat han personalitzat la cuina autòctona.
Com en tota la conca mediterrània, la trilogia d’oli, pa i vi és molt present en tots els nostres menjars i és que qualsevol d’aquestos plats regats amb l’oli daurat de les nostres oliveres, acompanyat del vi de la terra, produït amb l’esforç del llaurador i una bona tallada de pa cuit en forn de llenya culminen els trets d’identitat de la gastronomia xabienca.
