Llegendes de Sant Julià de Lòria: la Mare de Déu de Canòlich, la Dama Blanca i la Cova de l'ossa

Dilluns, 18 abril, 2011
Font/Autor: 
Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira

Conta la llegenda que la imatge de la Mare de Déu de Canòlich va ser amagada perquè no la trobessin els sarraïns. Després de transcórrer uns quants anys, un dia d’agost de 1223 un pastor va veure un ocell meravellós dalt d’una penya. L’home va agafar l’au i se la va endur a casa seva, però l’endemà aquesta va tornar a ser a l’indret on l’havia trobat. Els mateixos fets es van anar repetint durant una colla de dies, fins que a la fi el pastor va comprendre que aquell ocell volia dir alguna cosa, i és per això que va organitzar una recerca amb diferents homes per la zona. Va ser així com van trobar la Verge, i després la van portar en processó fins a baix a la vall, on van decidir construir-li un santuari. Però el temple cada nit s’enrunava. Després d’una nevada en ple estiu, els homes van comprendre que la Verge volia el santuari allà on l’havien trobada, i es van disposar a complir la seva voluntat. En les llegendes andorranes, sovint hi apareix la Dama Blanca, una noia jove amb una llarga cabellera rossa, d’ulls blaus i vestida amb una túnica blanca que protegeix el país d’incursions invasores enfrontant-se unes vegades al bisbe de la Seu d’Urgell i, en d’altres, al rei Moro, representa la llibertat i la unió del poble andorrà. La següent llegenda ens situa a Auvinyà, on diuen que habitava aquesta dama, filla del darrer senyor de les contrades i experta en encanteris i bruixeria. El bisbe de la Seu d’Urgell havia intentat moltes vegades intervenir en els afers del país i no feia cas dels advertiments de la Dama Blanca. Fins que una nit, en una incursió, el bisbe va desaparèixer i des d’aquell mateix dia un gran llop va començar a atacar els ramats de la zona. El síndic va fer front a la situació i, després de reunir els caçadors més valents, va matar el gran llop, però a partir d’aquell dia no va deixar de tenir malsons que l’anaven debilitant i l’anaven portant cap a la mort. El dia abans de morir se li va aparèixer la Dama Blanca, la qual va comunicar a tots els presents que només podia vetllar per les llibertats del poble i que, per tant, no podia salvar el síndic del bisbe, el qual s’havia convertit en el llop que ell havia matat. A partir d’aquell dia, cap més senyor va gosar atemptar contra les llibertats de les Valls. Continuant amb el repertori llegendari d’aquesta zona, un apunt de reial importància: diuen que la darrera nit al Principat, l’emperador Carlemany la va passar al pui d’Olivesa. I precisament un pastor d’aquest turó protagonitza uns fets que s’han contat de generació en generació, és la llegenda de la cova de l’Óssa. Es diu que un pastor de pui d’Olivesa que tenia el seu ramat a Rocafort cada nit trobava a faltar un corder, fins que va descobrir que qui se’ls enduia era una óssa enorme. Seguint-la, va arribar a la cova on vivia amb la seves cries. La nit següent, va amuntegar llenya seca i brossa a l’entrada de la cova i al mateix moment que la fera tornava, va encendre la foguera. L’óssa va centrar l’atenció a travessar les flames per poder salvar el seus cadells i quan ho va fer l’home la va matar d’un cop de destral.