La Festa Major i La Dansa de Campdevànol

Dimarts, 2 febrer, 2010
Ubicació: 
Font/Autor: 
Joan Bardulet i Palau

La Festa Major de Campdevànol, coneguda també com la Gala o El Roser, se celebra el tercer diumenge de setembre. Els actes de la festa solen començar el dijous i acaben el dimarts. Durant aquest dies el poble s’omple d’un ambient festiu que s’encomana a propis i forasters amb tot un reguitzell d’actes culturals, esportius i lúdics. El principal atractiu de la nostra festa, però, és sens dubte la Dansa, que es balla el diumenge i el dilluns a la tarda a la plaça del mateix nom.

L’origen de la Dansa és incert però és considerada com una de les més belles mostres del folklore català. Tot i que hi ha vàries teories sobre el seu significat, la més acceptada és la d’ésser un simbolisme del triomf del poble sobre un dels mals usos de l’època feudal, conegut vulgarment com “dret de cuixa”, abolit el 1486 per Ferran II el Catòlic.

Actualment la Dansa la ballen sis parelles amb vestit tradicional català i el Capdancer vestit amb les millors robes, amb barret de copa, que porta a la mà una almorratxa plena d’aigua perfumada. La primera balladora, vestida diferent de les altres, representa la batllessa, la dona de l’alcalde. La segona representa a la Campessa, dona o filla del propietari del camp on es ballava la dansa. Les quatre restants representen les pabordesses del Roser, les dues sortints i les dues entrants.

La Dansa s’inicia amb una cercavila des de l’ajuntament fins a la plaça. En arribar a la plaça els balladors lliuren les balladores al Capdancer. En començar el ball el Capdancer pren les sis balladores i tots en renglera ballen al ritme de la música fent un tomb a la plaça per trobar-se altre cop al lloc on havien començat. Això es coneix com “ fer el vano”. Després el Capdancer va ballant amb cadascuna de les balladores i les ruixa amb l’aigua perfumada abans de retorna-les als corresponents balladors. Tot seguit es balla , el ball cerdà, introduït més recentment. Finalitzat aquest els balladors es disposen per ballar les corrandes. Primer puntegen els primers compassos de la música i després s’organitzen en tres grups de dues parelles, aixecant finalment i per un moment les noies enlaire. Això es repeteix un segon cop però ara es formen dos grups de tres parelles. I una tercera vegada però ara tots formen la mateix rotllana. I encara queda una quarta vegada, però ara quan els balladors enlairen a les noies les han d’aguantar tant com poden enmig del clamoreig i aplaudiments de tota la plaça. Simbòlicament el poble ha vençut sobre els mals usos feudals.