Itineraris dins la vila de Fornalutx

Dilluns, 25 octubre, 2010
Ubicació: 
Font/Autor: 
Guillem Puig i Carme Viudes

Sembla que el poble de Fornalutx és l’evolució d’una primitiva alqueria visible en la forma dels carrers més antics ubicats a la part alta del poble. Els carrers són estrets, de traçat irregular, amb un pronunciat pendent i per a vianants. L’estat de conservació del teixit urbà és bo. L’any 1972 fou declarat lloc històric protegit i al 1983 fou guardonat amb el segon premi nacional d’Embelliment i Millora dels Pobles Espanyols. També ha rebut el premi Alzina del GOB, 1985. Cases típiques de muntanya que destaquen per la seva senzillesa i monumentalitat. Cases de tres plantes: principal, primer pis i porxos. Són vivendes de pedra de grans dimensions i amb pati a la part interior. Es conserven cases d’època medieval i es dona l’estil modernista en alguns casos i concretament a les façanes dels edificis. Destaquen decoracions en les parts interiors de les teules (òxid de ferro i manganès) testimonis de la signatura del mestre d’obres i vestigis identitaris com poden ser els religiosos. ITINERARI 1. Del carrer Major pujant pel carrer des Metge Mayol. Casa de la Vila o can Arbona es conserven la torre i els escuts familiars. La torre de defensa és del segle XVII i l’edifici s’organitza a partir d’un pati d’entrada. Avui en dia es troben les dependències de l’Ajuntament, de l’Associació de Gent Gran, la Biblioteca, la Policia Local i can Xoroi, el museu de la vila. Seguint pel carrer Major i agafant el carrer del Metge Mayol, Can Borràs, on habità el metge qui desenvolupà la seva professió des de una visió humanista. Al mateix carrer, al número 10 Sa Casa d’Amunt, també amb una torre de defensa datada entre els segles XVIII-XIX. Al número 6 Can Reió, on es pot contemplar l’influencia modernista d’arrels franceses com s’inclou dins l’estructura urbana de Sóller. Aquest és el carrer més emblemàtic de Fornalutx, característic pels seus escalons o “raietes”. Al final del carrer, a mà dreta, Ca ses Escolanes amb un interessantíssim repertori de teules pintades. Cap a l’esquera envoltem l’església parroquial del segle XIII i dedicada a la Mare de Deu de les Neus. Just davant l’església, Can Xandre i entrant pel carrer de Sant Sebastià al número 1 la casa pairal del fill il•lustre de Fornalutx, el compositor i músic mossèn Joan Albertí Arbona (1850-1916). Al número 8 del mateix carrer Can Marqués amb una fornícula on es troba una escultura de Sant Sebastià a la seva façana. Aquest sant fou venerat des del segle XVII en protecció a la pesta que assolí l’Illa. Al final del carrer de Sant Sebastià la Posada de Bàltix, antic casal de vila dels senyors de la possessió de Bàltix. Al carrer de Sant Joan número 1, Can Bisbal una de les cases més antigues del poble i la qual conserva l’entrada. Continuem fins a la plaça d’Espanya on es troba una font que rep aigua de la de l’Alqueria. Des de la plaça prenem el carrer de Sant Bartomeu, el que du a Sóller i entrarem pel carrer de l’Alba. Al número 22 el Convent de les Monges avui en dia convertit en hotel. Al número 26, Can Reus on es pot gaudir de l’influencia modernista i de l’art Deco de la seva façana i que respon a un exemple d’emigrant que tornà enriquit de França al segle XIX. Igualment, al mateix carrer Can Amengual, amb barana de ferro forjat d’estil Modernista. Molt a prop les Rentadores Públiques existents des de 1775. Al carrer del vicari Solivellas la casa amb el mateix nom i on també es pot gaudir de la vista de les teules pintades a les darreries del segle XVIII. ITINERARI 2. Entrant a Fornalutx des de Sóller. Arribant a Fornalutx des de Sóller trobarem la Creu de Fornalutx construïda el 1974. Aquest carrer és el de Bellavista i just quan trobem un pàrking a l’esquerra, contraposat a l’altra banda el carrer del Sol, un poc més amunt el carrer dels Toros on s’ubica l’antic casal de can Verdera, avui hotel de luxe i un poc més amunt, al número 2 del carrer Joan Albertí Arbona, Cas Bufó amb façana d’estil modernista. Seguint el carrer arribem al de la Pau amb un magnífic camí empedrat que ens duu al cementiri municipal construït al segle XIX substituint la tradició antihigiènica d’enterrament a l’església. Des del cementeri trobem fites que ens indiquen el camí cap a Sóller per Binibassí (de l’àrab benibàssim: fills del rialler), una finca amb torre, font i cases del segle XVI i on hi podem veure teules pintades datades del segle XVIII. ITINERARI 3. Del carrer Major cap es carrer de Sa Font. Des de la plaça d’Espanya agafant el carrer Major cap a la muntanya, el carrer de la Font. A Cas Pollencí on es conserven les teules pintades i Can Xoroi, avui el museu de la vila on es conserva una col•lecció de teules de tota l’Illa i la tafona del poble. Al número 7 del mateix carrer les cases del Poador on es pot llegir l’inscripció “Qui com es jove no treballa, com es vell jeu a la palla”. Seguint pel camí de la Domenega ens trobem amb una panoràmica on la pedra en sec és la protagonista indiscutible. Per aquest camí passem per la possessió coneguda com es Mas i seguin el curs del torrent arribem a la font de s’Alqueria que proveeix d’aigua a quasi la totalitat d’horta i a la vila. Es d’aquí podem contemplar s’Alqueria, un grup de cases antigues de les quals destaca Can Pintat amb teules pintades del segle XVIII. POSSESSIONS Aquestes possessions són d’herència d’aquella Mallorca que basava la seva economia rural en els recursos de la muntanya: l’oli, la llenya i el carbó. Bàltix d’Avall, del mirador des ses Barques fins a Cala Tuent, amb torre de planta circular del segle XVII i capella independent del segle XVIII. Avui en dia és un agroturisme. Monnàber: sota els espadats del penyal del Migdia. És una alqueria que es dividí al segle XIII entre diferents cavallers. La hipòtesi sobre la seva etimologia es planteja entre el llatí i l’àrab “muntanya de flors”. Les cases són compactes i dividides en tres plantes, un conjunt de petites construccions l’envolten. Inclou una capella a l’interior de la casa pairal. Ses Cabanes, a la Serra de Son Torrella sota l’esguard del penyal Xapat, trobem un conjunt de cases que conformen la possessió. Moncaire que ocupa l’àrea més alta de la vall del torrent de Na Mora. Construïda al segle XVI fou dedicada al conreu de vinya, cereals, llegums, olivars, hortalisses, a més té un extens alzinar i garrigues. Hi ha altres possessions com Es Clot o Es Mas. PUIG MASCARÓ, GUILLEM I VIUDES GINESTRA, CARME, (2002), Guies dels pobles de Mallorca. Fornalutx, Hora Nova, Mallorca.