Història del poble jove de la Xara

La Xara és un poble jove, amb poc més de dos-cents anys d'història. El primer habitant del que

ara és la Xara va ser un veí de Senija, Mateu Ivars i Peiró, qui al voltant del 1800 va fer marxa des

del seu poble en busca d'un lloc pròsper. Un lloc verge de pobladors, amb bona pedra per a

construir i amb la Dénia de l'auge de la pansa a dos passes eren un menú molt apetitós. Aquell

senijer va formar família amb una veïna de Pedreguer i els 50 anys posteriors van anar arribant

famílies d'altres pobles. La Xara creixia. Més tard, la història de la Xara va de la mà de la resta de

la comarca. La segona part del segle XIX es viu un gran creixement com a conseqüència del

comerç de la pansa. Però entre final del XIX i principi del XX aquest sistema productiu s'ensorra i

la misèria s'escampa pertot arreu. No queda més opció que eixir del poble: és la primera vegada

que la Xara no acull immigrants sinó que envia emigrants. Més de trenta joves del poble

s'embarcaren cap als Estats Units entre el 1918 i el 1920. El crack del 29 en va fer tornar a casa, a

molts, amb les butxaques buides. No va ser l'única destinació, altres també se n'anaren a

Argentina, França i Alger.

La crisi de la fil·loxera també va suposar el canvi dels cultius. Els de secà que aleshores eren els

preeminents (ceps, ametlers, garrofers, oliveres i cereals) van ser substituïts pels cítrics. Amb tot,

val a dir que la majoria dels habitants no vivien de l'agricultura sinó que es dedicaven a la

construcció, bé com a pedrapiquers bé com a obrers. La bona pedra que hi havia al terme va

ajudar a erigir un sector especialitzar, fins i tot se'n deia que “a la Xara no hi havia ningú que no

sapiguera, almenys, partir i desbastar un pedra”. Els picapedrers de la Xara no sols treballaven a

la comarca sinó que feien feines més enllà de la Marina. I no només abarcaven la construcció

d'habitatges sinó que també mamprenien marges, trulls, trompellots d'almàssera en l'àmbit agrari,

i més: creus, bancs làpides, morters, ...

L'extensió dels conreus de regadiu va suposar la posada en funcionament de molts pous i de la

séquia de la Junta. Les famílies s'hi van dedicar a la producció de cítrics fins els anys setanta del

segle passat. L'arribada massiva del turisme va modificar el sistema productiu, també de la Xara.

L'agricultura resta en un lloc marginal i predominen, a hores d'ara, la construcció i els serveis.