Història de Vilafranca de Bonany

Dijous, 12 juny, 2014
Temàtica: 
Font/Autor: 
"ITINERARI PER VILAFRANCA DE BONANY I SANT MARTÍ AMB GASPAR VALERO", Ajuntament de Vilafranca
Text aportat per: 
PAS

En època islàmica, les seves terres formaven part del districte de Yiynaw Bitra, i les alqueries més representatives de l'actual terme eren Lanzell i Albadellet. En el repartiment que seguí a la conquesta, correspongué al rei Jaume I, el qual cedí l'alqueria Lanzell, a Ramon Saclusa, situada dins terrenys de la parròquia de Petra.

Cap a 1242, l'alqueria Lanzell passà a l'orde del Temple, i es denominà Sant Martí de Lanzell. El 1620 el senyor de Sant Martí, Pau Sureda i Campfullós, obtingué permís per poder establir part de la possessió fideïcomesa de Son Pere Jaume amb l'objectiu de fixar-hi població per treballar a les seves possessions. D'aquesta manera sorgí el nucli de població de Vilafranca que, com que feia part de la baronia dels Sureda de Sant Martí, era un nucli franc de tot tipus de contribucions i serveis respecte al Regne, però no en relació als senyors, que exercien la jurisdicció sobre els habitants i percebien drets dominicals. Així i tot, els pagesos tenien avantatges fiscals, com no haver de contribuir a les talles. El 1633 l'historiador Joan Dameto la denomina Vilafranca de Sant Martí.

El nom de Bonany prové d'una llei de 1916 que marcava l'obligació d'afegir un apel.latiu als pobles d'Espanya que tenien el mateix nom. Atès que el nom complet de Vilafranca de Sant Martí no es mantingué complet, sinó que només en restà la primera part, el reial decret de 27 de juny de 1916 imposà l'afegitó 'de Bonany', tal com avui es coneix.