Història de Senija

Ubicació: 
Font/Autor: 
pas

El poble de Senija (Sinhadja) va ser una alqueria musulmana fins el segle XVI. Com altres poblacions de l’antiga Corona d’Aragó va ser conquerida pel rei Jaume I l’11 de maig de 1244 i lliurada a Pere Arlandis Cortés, per la qual cosa va passar a dependre de la localitat veïna de Benissa. D’aquesta manera, al segle XIV es va derruir l’antiga mesquita i al damunt es va construir una xicoteta capella. A partir d’aquest moment convisqueren els nous pobladors provinents d'Aragó o de Catalunya amb la població àrab o cristians nous, anomenats moriscs, i que continuarien professant la religió islàmica.

Amb la revolta de la Germania el 1522 es va intentar per part de l’església catòlica i el virrei de València, convertir la població dels nuclis musulmans de l’antic Regne de València al cristianisme. En un principi els moriscs van resistir l’evangelització forçada, però el 1609, amb el decret de Felip III, es va ordenar l’expulsió dels moriscs de tots els regnes de la monarquia, forçant-los a abandonar les seues terres i embarcar cap a Orà. Senija va ser un nucli afectat per l’expulsió i la seua població va quedar molt reduïda.

A partir d’eixe moment, població de les Illes Balears, principalment de Mallorca, van emigrar cap a la comarca de la Marina Alta i es van establir en els nuclis abandonats pels moriscs. Dels nous pobladors provenen molts cognoms de Senija com Moragues, Mas o Santacreu.

 ,

Extret d'un article de Manolo Moragues Santacreu. Data: 2009