Fets històrics rellevants de Fogars de Montclús

El 19 d’agost de l’any 862 el rei franc Carles el Calb va fer donació al comte Sunyer d’un gran alou en el qual hi figurava la parròquia de Sant Esteve de la Costa de Montseny.  , L’any 1100, Arnau, prior de Sant Marçal de Montseny, va iniciar la construcció d’una nova església, anomenada Santa Magdalena de Mosqueroles i coneguda també per Sant Marçal de Baix, amb la intenció de traslladar-hi tota la comunitat, quan se n’assabentà el bisbe de Vic, els obligà a retornar a Sant Marçal, i  ,l’obra quedà a mig fer.El 19 de febrer de 1714, amb la guerra de Successió, hi hagué un enfrontament amb les tropes castellanes prop de Santa Magdalena de Mosqueroles, on varen morir Pere Tayeda, Joan Planas, Julià Vilardell i Miquel Riera de Ciuret —veïns de la Costa—, juntament amb altres veïns de Mosqueroles i de Sant Esteve de Palautordera. , El 17 de març de 1714, sota les ordres de Don Diego González, cap del destacament de Granollers, pujaren les tropes castellanes a la Costa i varen cremar, robar i saquejar diverses cases, i destruïren l’arxiu parroquial, tal vegada com a represàlia del fets del 19 de febrer. , El 7 d’octubre de l’any 1810, amb la guerra del Francès, el corregiment de Mataró va promoure un allistament general. L’Ajuntament de Fogars i les seves parròquies en va publicar un, van fer una relació del homes del terme —d’edat compresa entre els divuit i els quaranta anys— fent distinció entre fadrins, casats, vidus sense fills i vidus amb fills. Aquesta publicació anava signada per Vatllerià Ridaura, regidor. Durant la Guerra del Francès, Fogars va ser lloc de refugiats procedents d’Arbúcies, Sant Celoni i, en menor part, de Barcelona. Alguns d’ells, tement per la seva vida, feren testament dins el mateix terme. El municipi de Fogars de Montclús, durant el segle XIX, va tenir un procés de màxima expansió demogràfica: va passar de menys de 500 habitants l’any 1787, al miler, enregistrats als censos de 1857 i 1860. A partir d’aquí va anar minvant el poblament, i la pròpia parròquia de Sant Cristòfol de Fogars va esdevenir la més despoblada. L’any 1854, igual que tota la comarca, Fogars de Montclús va patir una terrible epidèmia de còlera, i l’any 1865, després d’un altre rebrot, l’Ajuntament va publicar un edicte ordenant a tots el veïns de no embrutar les aigües per a ús domèstic, no mantenir aigües estancades i no enterrar animals morts prop de les fonts d’aigua, tot sota una multa inicial de 40 rals. , Durant la Guerra Civil (1936-1938) en algunes cases del terme, principalment les situades a més altitud, s’hi refugiaren diverses persones per por de ser executades o, senzillament, per lliurar-se d’anar al front. Aquestes cases eren anomenades lloques. Durant aquesta època pel damunt de can Planas de Fontmartina hi hagué un combat aeri, durant el qual va ser abatut un avió republicà que caigué prop de can Patolla de la Costa

 ,

Text elaborat per: Salvador Vilà , , Any: 2008