Fets històrics de la Població de Bescaran

Divendres, 23 setembre, 2011
Font/Autor: 
pas

HISTÒRICS

La remota presència humana a Bescaran és testimoniada pels tres sepulcres megalítics de l'edat de bronze , que encara avui es conserven.

Bescaran, amb més de 1.000 anys d'història, ja és esmentat el s. IXè a l'Acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell. La seva història va lligada a l'antic monestir de Sant Martí, quan ja abandonat, fou unit l'any 914 al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles. , Consta que l'any 1012 hi havia en el mateix lloc un castell, propietat del vescompte de Castellbó, que fou enderrocat -a excepció de la torre romànica de sis pisos, encara existent- en començar el segle XIII.

El poble fou permutat l'any 988 pel compte Borrell II a favor del bisbe d'Urgell i de la canònica de Santa Maria de la Seu. Tot i així, els habitants de Bescaran eren “homes lliures”, fet que es relaciona amb l'existència del colomer medieval. Tot i així, des de finals del segle XI els bescaranencs pagaven, a canvi de protecció i defensa, un cens anual al bisbe. De fet, Bescaran pertangué al senyoriu i jurisdicció de la catedral d'Urgell fins la desamortització del segle XIX.

L'any 1838 s'innaugurà l'actual església parroquial i l'accés al poble no es normalitzà fins l'any 1949 amb la construcció de la carretera que puja d'Estamariu, així com del pont que dóna accés a Bescaran al costat del vell molí, en activitat fins l'any 1972.

Des de l'any 1970 forma part del municipi de Valls de Valira, tot i que el riu Bescaran no és tributari de la Valira sinó del Segre, al qual desemboca pel seu marge dret. ,

Autor - Ignasi Doñate