Temàtica:
Ubicació:
Andorra la Vella és la capital dels Pirineus i el centre neuràlgic del país. Tot seguit repassem alguns dels moments clau de la llarga història de la vila i de la seva parròquia.
L’origen del poblament, tant de la parròquia com de les Valls d’Andorra, se situa en el període de l’epipaleolític. Durant prop de dos mil anys (cap al 10000 aC) hi va haver un assentament humà format per caçadors a la balma de la Margineda, prop del riu Valira. Ho demostren una sèrie d’eines relacionades amb la caça que es van trobar en unes excavacions realitzades a final del s. XX. D’altra banda, el jaciment del roc d’Enclar situat a Santa Coloma testimonia l’ocupació d’aquestes terres durant el neolític. Entre les troballes que s’hi han fet destaca un conjunt de ceràmiques relacionades amb altres jaciments de la solana de la vall central, és el cas dels fragments de vasos polípodes de tipus pirinenc (recipients amb tres o més peus) corresponents a l’edat del bronze (cap a l’any 1500 aC) i trobats al Cetre de Santa Coloma.
Amb l’arribada de la romanització, les comunitats que estaven establertes al roc d’Enclar van passar a dedicar-se al conreu i l’explotació de la vinya. Aquesta zona, que va esdevenir un dels principals nuclis habitats d’Andorra, es va fortificar el s. IV dC i el castell que s’hi va alçar es va convertir en l’instrument principal de govern dels comtes d’Urgell a la vall fins a la darreria del s. X.
La primera referència documental que tenim d’Andorra la Vella és de l’any 843, quan Carles el Calb va donar al comte Sunifred les Valls d’Andorra. Després d’uns anys sota el domini dels comtes d’Urgell, l’any 1133 els drets sobre les Valls van passar a mans del bisbe d’Urgell. D’altra banda, durant el s. XIII es van produir un seguit d’enfrontament entre l’Església d’Urgell i els comtes de Foix, que volien restar-los poder, i per restablir la pau es va fer necessària la signatura dels Pariatges (1278-1288), els quals van nomenar el bisbe d’Urgell i el comte de Foix cosobirans d’Andorra. En aquest moment va néixer el Principat d’Andorra i, des d’aleshores, la vila d’Andorra la Vella hi ha jugat un paper essencial, i és que la seva situació central l’ha fet capital i centre neuràlgic de les polítiques dutes a terme al país. N’és una prova el fet que el Consell de la Terra (1419), la primera forma parlamentària amb representants de totes les parròquies andorranes, adoptés com a seu la Casa de la Vall (casa forta del s. XVI) d’Andorra la Vella l’any 1702. L’actual Consell General, el Parlament andorrà, s’allotja al mateix lloc i és qui ha pres el relleu d’aquest ens representatiu.
L’any 1589, Enric, rei de Navarra, comte de Foix, vescomte de Bearn i senyor d’Andorra, es va convertir en rei de França i va unir a la corona francesa els drets de cosenyoria dels comtes de Foix. En aquesta època, entre els anys 1562 i 1598, el regne de França vivia una guerra que enfrontava catòlics contra calvinistes (hugonots) i que també va tenir conseqüències per al Principat: les idees del darrer bàndol van tenir molta influència en alguns punts del Llenguadoc i les seves tropes van entrar a Andorra i en van saquejar algunes esglésies, com és el cas de la de Sant Esteve d’Andorra la Vella.
Un fenomen molt lligat a les terres andorranes és la transhumància. Ens podem fer una idea del volum que podia arribar a tenir gràcies a un passaport atorgat l’any 1718 i segons el qual s’autoritzava l’entrada a Catalunya de 16.503 caps de bestiar de llana que eren propietat dels sets ramaders més rics d’Andorra, entre els quals constaven els amos de cal Molines, cal Mateu i cal Guillemó, d’Andorra la Vella. A partir de mitjan s. XVIII, però, van començar a predominar els pagesos de nivell mitjà dedicats a la remunta i a la venda de bestiar gros en detriment dels grans ramaders. Aquest fet es va notar més a les parròquies d’Andorra la Vella i Ordino i ho prova la disminució que es va produir amb relació al pagament del tribut de la quèstia en concepte d’avaries.
Per a més informació: "Nova aproximació a la història d’Andorra", Jordi Guillamet Anton
Les primeres impressions publicades de viatgers que van visitar les Valls daten de final del s. XVIII. Concretament, qui va inaugurar aquesta tradició va ser Don Francisco de Zamora, un jutge de la Reial Audiència de Barcelona que l’any 1788 va escriure "Diari de viatge" durant una estada al país. De Zamora, d’acord amb el ministre Godoy, tenia una xarxa d’espies i confidents distribuïts al llarg de la frontera entre els territoris governats per França i Espanya i justificava els seus viatges amb la voluntat d’aplegar en un llibre tot un seguit de dades d’interès històric i geogràfic. Les observacions i els comentaris que fa de la capital andorrana, fruit dels tres dies que hi va passar, formen una part central del diari i esdevenen un testimoni important de la vida dels seus habitants a la fi de l’antic règim.
Cap a mitjan s. XIX es va fer evident la necessitat de construir una carretera que unís la Seu d’Urgell amb França, ja que, entre altres motius, les condicions orogràfiques del país dificultaven el comerç i, també, eren molts els joves que s’havien de desplaçar a fora per treballar. El Consell General en va aprovar la construcció l’any 1865 però aquesta va trigar a materialitzar-se pel fet que les obres depenien dels governs espanyol i francès. Així, no va ser fins a l’any 1916 que la carretera va arribar fins a Andorra la Vella, el traçat es va anar completant entre 1931 i 1933 amb el tram d’Andorra la Vella al Pas de la Casa i amb el d’Andorra la Vella a Ordino passant per la Massana. L’any 1934 les obres es van donar per acabades.
Un altre avenç d’aquesta època és l’arribada del telègraf a Andorra la Vella, l’any 1894. L’any 1906 el servei de telèfon organitzat per la Mitra ja era present a gairebé totes les parròquies.
Per a més informació: "Nova aproximació a la història d’Andorra", Jordi Guillamet Anton
I arribem a alguns dels fets més rellevants de la història recent. L’any 1935 la parròquia es va dividir en dos quarts independents: Andorra la Vella-Santa Coloma i Escaldes-Engordany. Aquest darrer, però, va experimentar un fort creixement econòmic gràcies als usos de l’aigua termal i al desenvolupament del turisme comercial i és per això que va acabar constituint una parròquia nova, la setena, l’any 1978. Poc després, l’any 1981, es va crear el Consell Executiu, el Govern d’Andorra, i el procés de reforma va culminar el 14 de març de 1993 amb l’elaboració de la Constitució andorrana. Aquest fet va significar el reconeixement oficial d’Andorra la Vella com a capital de l’Estat, alhora que hi localitzava els tres poders de la democràcia parlamentària: l’executiu, el legislatiu i el judicial.
Per acabar, un apunt: Andorra la Vella va optar a convertir-se en la seu dels Jocs Olímpic d’Hivern de l’any 2010, els quals representaven la XXI edició de l‘era olímpica moderna, però finalment Vancouver (Canadà) va ser el guanyador de la candidatura.
