Festes de Sant Antoni de Sa Pobla

Dijous, 12 juny, 2014
Ubicació: 
Font/Autor: 
Festes de Sant Antoni, Ajuntament de Sa Pobla
Text aportat per: 
PAS

Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener és la més important de les que se celebren a sa Pobla i la que té un arrelament tradicional més antic (tenim constància de la seva gran devoció des de l’any 1365).

Les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes són de caire un religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques com menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc, que simbolitza el triomf de la llum sobre les tenebres, el solstici d’hivern que marca el punt d’inflexió de recuperació d’hores de sol: “per Sant Antoni un pas de dimoni”.

Els dimonis representen les temptacions, l’accés a les coses prohibides, a la bona vida i als plaers pecaminosos. Sant Antoni no feia cas de les males intencions dels dimonis per atractives que semblessin. Responia a les seves seduccions amb oració i disciplines i, per això, sempre triomfava.

A la revetlla de Sant Antoni els dimonis surten a ballar pels carrers a contrallum dels foguerons, encesos després de les Completes. Després de les Completes es produeix l’encesa de foguerons i comença la gresca, en la que no hi pot faltar l'espinagada amb col o amb anguiles, ni la sobrassada, llonganisses ni botifarrons, tot acompanyat per un bon vi.

El que no pot faltar, però, la nit de Sant Antoni a ben sopat, són les cançons i els sons de les ximbombes. Moltes i variades són les gloses que es canten aquesta nit: algunes tenen una tradició molt antiga i estan molt arrelades i, algunes, fins i tot estan una mica pujades de to, on treuen els temes més actuals de la vida social i política del poble.

Sant Antoni és, també, la festa dels animals. No de bades el patró és també conegut com dels ases. Segons Jaume Sastre, aquest dia estava molt malt vist fer matances, als animals no se’ls feia treballar, se’ls donava un menjar extraordinari i si era possible, se’ls deixava a lloure. També se’ls guarnia amb els millors arreus, per ser beneïts i per lluir-los.