Església de Sant Martí

Divendres, 12 novembre, 2010
Ubicació: 
Font/Autor: 
Albert Juanola

L’església, dedicada a sant Martí, té un campanar d’espedanya amb dos arcs de quart de cercle, l’edifici pertany al romànic avançat de la comarca (s. XII –XIII).

Més endavant s’hi adossà la rectoria, on vivia el capellà que regentava la parròquia, a hores d’ara hi ve a celebrar la missa un capellà, els serveis pastorals del qual també comparteixen altres pobles de la rodalia.

Adossada a l’església hi ha l’antiga sagristia, que també havia servit d’escola i que ara, amb el nom de Casa de la Vila – Museu, té habilitades unes dependències per a sala d’exposicions i per tal de celebrar-hi reunions.

L’església és d’una sola nau, amb un absis semicircular. La portalada, situada al mur del migdia, té tres arcs, llinda i timpà llisos, damunt d’ella hi ha una fornícula. Els murs romànics varen ser sobrealçats en els segles XVII i XVIII, formant un terrabastall i servint també de fortificació. S’hi afegiren, a la vegada, dues capelles laterals i, posteriorment, el cor.

A l’exterior, sota el rellotge mecànic del comú, hi ha un rellotge de sol gran i amb la part de dins ovalada, té detalls molt suggestius, com la llarga escala exterior d’accés al campanar, la silueta del qual dóna una fisonomia inconfusible al poble. En les parets interiors de l’església hom hi pot veure unes pintures de caire popular, naïf, que representen estranys símbols esotèrics d’ampli contingut simbòlic. No en podem pas donar fe, però tot fa pensar que aquestes pintures provenen dels francmaçons de les comarques gironines, cosa gens estranya si tenim en compte la forta tradició i el desenvolupament de la maçoneria a l’Empordà des que les tropes napoleòniques (1811-1813) van implantar-hi una sèrie de lògies. Lògies maçòniques que, a partir de 1868, s’anaren distribuint per localitats ben diverses, moltes d’elles de marcada activitat suro-manufacturera. L’època considerada de major esplendor, quant a la maçoneria a les comarques gironines, s’estén de 1880 a 1898. Una altra versió, aquesta amb molta més consonància amb el recinte i el seu esperit assenyala el fet i el significat religiós d’aquestes pintures, que es consideren d’estil renaixentista i que enllacen diverses advocacions marianes amb símbols o atributs de la Passió, precedits per la silueta del gall.