Els pirates de la Vall dels Tarongers

Ubicació: 
Font: 
pas

La pirateria i el corsarisme era una pràctica naval militar força corrent en el segle XVI, fomentada i parcialment finançada per les institucions públiques. Els corsaris no eren més que naviliers particulars que armaven una nau i partien a la recerca del botí. Prèvia autorització del Rei o del seu representant, els corsaris es dedicaven a atacar les costes dels regnes enemics i capturar qualsevol vaixell, persona, roba, diner o mercaderia que es posava pel davant. Al començament del mes de maig del 1561, el Virrei de Mallorca, Guillem de Rocafull, envia dues fragates armades en cors al nord d'Àfrica. La missió de les naus era fustigar les costes d'Alger, aleshores convertides en un niu de pirates turcs que tenia atemorida tota la Mediterrània. Gràcies a aquesta mesura, les naus pogueren capturar vuit turcs que, habilidosament sotmesos a turment, cantaren de pla. D'aquesta manera, el Virrei s'assabentà que una poderosa esquadra enemiga estava rondant per les costes de la Mediterrània occidental i tenia intenció d'atacar una de les viles mallorquines.

El diumenge 11 de maig del 1561, dia de San Ponç, desembarquen a Ses Puntes entre 1700 i 1800 corsaris turcs i argelins, probablement guiats per un antic esclau que havia fugit de Sóller i coneixia bé les tresques. Els moros pugen a peu tots junts fins al Coll de s'Illa i continuen cap a la possessió de Sa Figuera, Son Llempaies i Coll den Borrassà, fins arribar a son n'Avinyona. A partir d'aquí es separen en dos grups. El més nombrós, format per uns 800/1.000 homes, pren cap a l'Horta, amb la intenció de creuar el Pont den Barona i pujar pel camí del Camp Llarg fins el creuer del Convent, a fi d'entrar a Sóller pel Carrer Nou. La resta entra a la vila per Ses Argiles, cap al Pont dels Ases, el carrer de la Victòria i el de la Lluna. La maniobra és prou astuta però no compten que el Virrei coneix la seva presencia itinerant i ha posat en marxa el dispositiu de defensa habitual: ha enviat a Sóller el capità d'armes per ajuntar tots els homes en disposició de lluitar, i ha demanat un esquadró de socors a les viles de Bunyola i Alaró. En total, s'arrepleguen entre 450 i 500 homes de Sóller i Fornalutx, agrupats en tres banderes sota la direcció del capità Joan Angelats, més altres dues banderes (111 homes en total) de Bunyola i Alaró, a les ordres dels capitans Ignasi Garcia i Pere de Sant Joan, respectivament. El capità Angelats acaba de reunir els homes i els situa al Camp de s'Oca, que és el camí lògic d'accés des de la mar. Al mateix temps, dóna l'ordre que toquin les campanes i que les dones, els vells i els infants abandonin la vila i vagin a refugiar-se a les muntanyes, i hi envià mossèn Antoni Canals, amb un cavall, per dirigir el desallotjament.

La batalla del Pont den Barona. Poc temps després, el grup més nombrós de moros ja es troba al Pont den Barona i, des del pont, descobreix el campament cristià. No preveien que ningú els pogués esperar i, en lloc de sorprendre l'enemic, són ells els sorpresos. Els pirates desconeixen el nombre exacte de combatents cristians i la seva capacitat de defensa, i comencen a disparar arcabussades des del pont, per veure com reaccionen. Els cristians s'envalenteixen i els persegueixen pel camí del Port, l'Horta i el Puig den Muntaner fins a son n'Avinyona, on maten el capità (rais) que comanda la tropa envaïdora. Diuen si era Issuf, el fill d'Ulutx Alí, el comandant de la flota. A l'entretant, uns 200 defensors segueixen encalçant els moros fugissers pels olivars de Sa Figuera, el pla del Port i el Cingle fins a s'Illeta, i en maten i fereixen molts.

La batalla de son n'Avinyona. Una vegada aniquilat el gruix dels assaltants, el capità Angelats i els seus decideixen replegar-se i esperar la resta devers So n'Avinyona. Està convençut que, ben aviat, els qui han saquejat la vila i els voltants retornaren als vaixells seguint el mateix itinerari que l'anada. No s'equivoca gens. Poc temps després compareixen els corsaris carregats de roba, diners, joies i gent que han fet presonera després de saquejar l'església i arribar fins a Sa Coma. S'entaula una nova batalla en el camp de So n'Avinyona, en la que els turcs es tornen acorvardar i acaben fugint abandonat tot quant duien, fins i tot les armes. Un esquadró de moros, empesos per un grup de 25 perseguidors, es despista en arribar el pont de Ses Alzines, i pren cap al camí del Ginjolar (Can Baixo). En ésser al pla del Ginjolar (prop de l'abocador de fems) els sollerics ja els han agafats i es produeix un dur enfrontament. Els turcs que no tenen res que guanyar i molt que perdre, abandonen el botí i els presoners que duien, apunyalant-ne alguns.

Molta part del botí que s'emportaven els corsaris és recuperada. En acabar la jornada, els objectes són ajuntats a la plaça de la vila i retornats als seus vertaders propietaris, previ jurament. El dimarts, 13 de maig d'aquell mateix any de 1561, els Jurats del Regne de Mallorca envien una carta al Rei Felip i li conten el succés de Sóller, magnificant l'actuació i la moral dels defensor, i fent una gran lloança del Virrei Rocafull i de les mesures preventives que han adoptat per la defensa de l'Illa

 ,

Font

Col·lectiu Sant Ponç 1561. http://www.pagesosfiro.com/index.htm

 ,