- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Ubicació:
El Mirador de la Vajol ret homenatge al mite del pastor i la sirena, un idil·li empordanès que explicà en Joan Maragall.
,
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar,
s'obre una plana riallera:
és l´Empordà!
Digueu, companys per on hi aneu?
Digueu, companys per on s'hi va?
Tot és camí, tot és drecera
si ens dem la mà.
,
Salut, noble Empordà!
Salut, palau del vent!
Portem el cor content
i una cançó.
,
Pels aires s'alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora s'irà fent de germanor:
una cançó!
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena,
ell canta al dematí que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
,
Ella canta: Pastor me fas neguit.
Canta el pastor: Me fas neguit sirena.
Si sabessis el mar com és bonic!
Si veiessis la llum de la carena!
Si hi baixessis series mon marit.
Si hi pugessis ma joia fóra plena.
,
La sirena se'n feu un xic ençà
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla
i de l'amor plantaren la cabanya...
Fou l´Empordà.
L'Empordà, Joan Marragall
