El paisatge vegetal de Benafigos, resultat del clima i el sòl

Diumenge, 18 desembre, 2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Font: 
pas

Benafigos està als vessants del Penyagolosa, té un clima mediterrani de muntanya, les aigües dels nombrosos barrancs del terme drenen les aigües pluvials del municipi cap al riu Montlleó, en el terme municipal hi ha una vintena de fonts de les quals sols unes deu solen rajar la major part de l'any.

La diversitat geofràfica , del trerritori , i la diversitat de microclimes fa que s'hi desenvolupi una diversitat d'espècies arbòries prou significativa, el bosc ocupa la major part de l'extensió del municipi, hi ha un bosc d'ambient mediterrani , amb alzinar on es barreja amb el pi blanc, a les parts altes l'alzinar es barreja amb el pi roig i negre, amb la presència d'alguna roureda, el freixe i els xops els trobem al llit del riu Montlleó, així com podem trobar l'auró i el teix.

En la gran majoria de les superfícies planes o amb poca pendent el terreny és cocupat per camps de conreu o camps de pastura, el territori del terme municipal a , causa de la diversificació d'habitatns presenta un conjunt faunistic de notable interés.

Com hem dit els elements del clima incideixen directament sobre les plantes i aquest sobre elles.Així les precipitacions, les temperatures de vegades de 5 graus sota zero, amb glaçades a l'hivern i superiors als 30 graus a l'estiu, la intensitat luminica i la disponibilitat d'aigua, condicionen la vida de les espècies del nostre medi. Davant d'aquestes possibles deficiències les plantes es defenen gràcies a la seua xeromorfia , presentat moltes d'elles una constiutció llenyosa i unes fulles xicotetes i dures, de vegades velloses i llanudes, són les anomenades plantes xeròfiles. Algunes de les plantes transformen tant les fulles que es converteixen en espines, com les argelagues, unes altres tendeixen a acumular aigua, el que els permet resistir períodes llergs de sequera, adquirient un aspecte carnós com el crespinell i les lletreres.Sols els vegetals que han disposat d'estructures o mecanismes aptes per afrantar l'estrés estacional poden sobreviure.

L'altura també influeix en la localització de les palntes perquè la temperatura baixa un grau cada 200 matres. El sòl és un altre dels condicionants , principals de la flora segons siga la seua estructura, segons siga la seua acidesa o conjunt d'humus. Hi ha espècies adaptades a determinat tipus de sol, de forma que resultarà diferent la flora que se sol donar en terrenys calcaris, la qual cosa explica la proliferació d'espècies calcicoles com el coscoll, garrofer, olivera i romer. Finalment l'acció humana constitueix una pressió tan poderosa sobre la vida que és capaç d'alterar radicalment l'equilibri d'una zona.

 ,

 ,