Economia

L’oliverar és el cultiu més important, en diferencia, pel que fa a l’extensió, dels que es donen en el municipi.. Banyalbufar, com Valldemossa, Sóller , Fornalutx,... amb la gran quantitat de hectàrees d’oliverar que ha mantingut ha contribuït a preservar el medi, evitant la desertització i l’erosió del terreny, i a la vegada ha determinat la configuració d’un dels paisatges més emblemàtics de l’illa de Mallorca. La Tomàtiga La plaga de la fil∙loxera (1891) féu que la vinya fos substituïda pel conreu de la tomàtiga, especialment la de ramallet, que es comercialitzava a Ciutat i s'exportava a Barcelona. Durant els anys vint d 1900: Banyalbufar, el primer poble de Mallorca en renda per càpita gràcies al conreu de la genuïna tomàtiga de ramellet que s’exportava a Barcelona (el 1936 i com a conseqüència de la guerra civil es perdé el mercat de Barcelona). Després de "l'any de sa neu" (1956) i la calabruixada de 1959, la decadència del cultiu de la tomàtiga de ramellet féu emigrar molts banyalbufarins cap a Ciutat. La Malvasia Arriba al segle XVIII de Girona. La vinya (especialment el conreu de la varietat de “Malvasia de Banyalbufar” per a l’elaboració de vi), principal conreu i font de riquesa de Banyalbufar al llarg del segle XIX, (fou substituït per la tomàtiga com a conseqüència de la plaga de la fil•loxera). Segles XVIII. A la segona meitat del segle XVIII Esporles sol∙licità al Reial Consell de Madrid la separació definitiva amb Banyalbufar, però que no arribà definitivament fins a l'any 1836. L'economia de Banyalbufar es basava en l'agricultura i l'activitat pesquera. Fou famós el conreu de la vinya al municipi, especialment per l'elaboració del vi de malvasia, reconeguda i exportada arreu d'Europa. El Segle XIX. L'any 1839 la plaga del pugó arrasà les vinyes banyalbufarines, tan apreciades per ser la matèria prima en l'elaboració de la malvasia, beguda de reis que s'exportava a la Península. L'any 1850 una gran sequera féu molt de mal també als cultius en general, per acabar de rematar després amb l'arribada de l'oïdium. Avui en dia s’ha recuperat la cepa gràcies a la Cooperativa de Sa Malvasia de Banyalbufar. Una segona cooperativa i en Toni Verder (Yuxtamare) produeixen avui en dia el vi d’aquesta rem tan característic de Banyalbufar. Hem de tenir en compte que l’orografia exclou en molts casos el treball amb tractors, sent els motocultors l’eina de treball. Son Vives Vinyes i Celler de Banyalbufar Cooperativa de la Malvasia de Banyalbufar Es Gerret de Banyalbufar. Peix típic de la zona. L’oferta turística de Banyalbufar és amplia i variada i, a diferència d’altres municipis costaners, el turisme de sol i platja no predomina en aquest indret. El patrimoni paisatgístic és un dels principals centre d’atracció dels turistes al municipi. El municipi ofereix al turista una combinació de muntanya, mar i tranquil∙litat fora dels grans nuclis turístics. Ja sigui a peu o en bicicleta, a la travessa o la ruta de pedra en sec GR 221, o en vehicle, Banyalbufar és visitat anualment per nombrosos grups d’excursionistes que fan ruta per la Serra de Tramuntana. Com a punts clau d’interès turístic al municipi destaquen pel que respecte al medi natural Es Racó de s’Algar, Sa Torre des Verger, es Port de Canonge o Sa Mola de Planícia. Aquests punts clau son complementats pel conjunt del poble en si mateix, pels seus carrers, carrerons, cases,etc. En el municipi de Banyalbufar hi havia en el 2008 un total de 6 establiments turístics d’allotjament.