Dades històriques de l'Alcora

Dimarts, 13 març, 2012
Ubicació: 
Temàtica: 
Font: 
Museu de Ceràmica de l'Alcora
FETS HISTÒRICS RELLEVANTS El terme municipal de l'Alcora conté nombrosos testimonis del pas de les civilitzacions pretèrites per les nostres terres, però és a partir de la Cultura Ibèrica quan l'Alcora presenta una relativa abundància de jaciments, destacant d'entre ells els poblats de Montmirà i el Tossal dels Foies. La dominació romana va deixar també la seva petjada en el nostre terme municipal, en les partides de Montmirà, Mas d’en Plana, El Saltador, la Perereta i, sobretot, Santa, on existeixen vestigis d'un gran assentament rural d'època imperial, al costat del Camí dels Bandejats, que unia la zona prelitoral amb les terres altes de l'interior, i l'origen del qual pre-romà sembla més que provat. Durant 2004 la construcció de la nova carretera de Sant Joan de Moró a l'Alcora, deixà a vistes en Santa la planta sencera d’unes Termes romanes, que en l’actualitat son visitables. En la partida de Santa també han estat trobades diverses làpides sepulcrals amb epígraf llatí, fins a un total de 8, algunes d'elles ja citades pel príncep Pío de Savoia al segle XVIII. Els vestigis de la presència musulmana en el terme municipal de l'Alcora són relativament abundants, destacant per la seva singularitat i importància el castell de l'Alcalatén, que dóna nom a la comarca. Igualment musulmà és l'origen del topònim i del nucli de població de l'Alcora, en el centre històric de la qual es conserven alguns elements urbanístics i arquitectònics d'innegable arrel islàmica. El 24 de juliol de 1233 la fortalesa i territoris de l'Alcalatén són presos per les hosts de Ximén d'Urrea. En els anys següents s'erigeix als peus del castell una ermita d'estil de transició romànic-gòtic, típic de la reconquesta, sota advocació del Salvador. El 31 de desembre de 1305 s'atorga Carta de poblament a l'Alcora. Per ella, D. Juan Ximénez d'Urrea, cinquè descendent directe de Ximén d'Urrea, dóna a poblar la “pobla de l'Alcora de Alcalatén”, segons fur i costum d'Aragó, a 11 cavallers i membres de la noblesa amb la condició de portar 110 pobladors més, i reservant part de les terres per als moros que volguessin romandre en la vila. A partir de la concessió de la Carta de Població, l'Alcora va creixent en grandària i població en detriment de la Vila del Castell de l'Alcalatén. El 31 de desembre de 1336 Juan Ximénez d'Urrea concedeix manes per a la sustentació i construcció de l'església de l'Alcora. D'aquesta època conserva l'església parroquial alguns elements gòtics, emmascarats per les successives remodelacions i ampliacions que ha estat objecte. Data d'especial significació històrica per a la comarca de l'Alcalatén és 1418. Segons Concòrdia signada pels municipis de Llucena i l'Alcora, s'acorda entre tots dos el repartiment de les terres del poblat de l'Alcalatén, situat als peus del castell homònim, que havia entrat en una profunda crisi poblacional durant el segle XIV. El document es conserva en l'arxiu històric de Llucena. Entre les restes arquitectòniques d’ aquests segles cal destacar dos arcs apuntats localitzats a la plaça del Pati, al costat del traçat de la muralla medieval de l'Alcora, de la qual queden vestigis en nombrosos punts del casc antic de la ciutat. També mereix esment l'antic Ajuntament, avui rehabilitat com a Casa de la Música, que guarda en el seu soterrani quatre arcs gòtics apuntats, un arc rebaixat renaixentista i un petit llenç de tapial. El segle XVI està marcat per la figura del venerable cura Bertrán, nascut a Atzeneta del Maestrat en 1530, nomenat cura rector de l'Alcora en 1575, mort a la nostra ciutat en 1601 i impulsor de la primera ampliació de l'antic temple parroquial gòtic, donant-li el caràcter renaixentista que predomina en l'actualitat. Deixant al marge, pel seu particular significat en la història de l'Alcora, el naixement, desenvolupament, declivi i tancament de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda, que serà tractada en capítol aparti, el segle XVIII comporta l'origen de dues tradicions fortament arrelades a l'Alcora, exponent màxim de la religiositat tradicional i, en l'actualitat, dels cicles festius de primavera (Setmana Santa-Pasqua) i estiu (Festes del Crist). En 1701 està documentada la primera processó del Crist, arran de la troballa miraculosa de la seva talla en una casa de la “Costanera de l’Advocat”. D'altra banda, en 1756 es concreta l'origen del romiatge de el “*Rotllo” que des de llavors se celebra el dilluns de Pasqua. El segle XIX s'inicia a l'Alcora amb un alçament popular, el 25 de setembre de 1801, conegut com “Revolta dels Caragols” per ser convocades les reunions dels subversius a toc de cargol de mar. La causa de la revolta va ser la negativa de la pagesia a pagar el delme de garrofes al Duc de Híjar, no reconeixent com a senyor de la vila més que al rei. El seu capitost va ser Francisco Les Guerres Carlistes tindran a l'Alcora episodis destacats, com l'esdevingut el 21 de març de 1838 en Sant Cristóbal entre les tropes del general isabelí Borso di Carminati i del rebel carlista Cabrera, el Tigre del Maestrazgo, que va mantenir la posició explicant tan sol amb una peça d'artilleria. En 1874 i 1875, durant la Tercera Guerra Carlista, la muntanya de Sant Cristóbal també serà escenari de notables fets d'armes. L'Alcora és fonamentalment agrícola fins a 1960, i gairebé exclusivament industrial a partir d'aquesta data. Per això els principals fets de la primera meitat del segle giren entorn del sector primari: creació de la Comunitat de Regants de l'Horta Major i el Sindicat de Regs (1905), construcció d'un nou pou per a regs en el Assut del riu (1907), fundació de la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola de San José (1925), canalització de l'aigua de la font d’Aixart a la població (1927), inauguració del pantà de l'Alcora (1954), amb capacitat per 2'2 hm3... El desenvolupament industrial, centrat en les tantes vegades esmentat “monocultiu del taulell”, té el seu origen històric a la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda, fundada en 1727. Però serà en el primer terç del segle XX quan comenci el desenvolupament del taulell amb caràcter purament industrial. En 1930, l'Alcora comptava amb 9 fàbriques de taulells. La Gran Crisi de 1931 actuarà de forma implacable sobre el sector ceràmic: en 1936 només quedaven 3 de les 9 fàbriques inventariades pocs anys enrere. Després de la Guerra Civil es reprèn lentament l'activitat fabril, i només a partir dels anys 60 es produirà la veritable eclosió industrial i al seu torn demogràfica, passant l'Alcora de 5.274 habitants en 1960 a 7.036 en 1970, i sobrepassant-se per primera vegada la barrera dels 10.000 habitants en 2003. III mil•lenni: restes arqueològiques en les terrasses del barranc del Salt del Cavall II Mil•lenni a. de C. S'estableixen assentaments en llocs com la pedrera del Xufero i el “*Racó del *Corb”. Pertanyents a la cultura del Bronze. Segle VII a.C Es creen poblats ibèrics en llocs com el Tossal de la Foia, Montmirà, La Illeta i uns altres. Segle I d. de C. Els romans s'estableixen en poblats com a “Santa”, “La Perereta” o el “El Saltador” Segle IX-XII. Presència de restes musulmanes en llocs com “El Carapito”(taller de fabricació ceràmica). Segle X. Construcció del Castell de l'Alcalatén i el poblat de l'Alcalatén. 24 juliol de 1233. Presa de la fortalesa i territoris de l'Alcalatén per les hosts de Ximén D’Urrea. Segle XIV. Construcció de l'ermita de San Salvador 31 desembre de 1305- S'atorga Carta de poblament a l'Alcora. Per ella D. Juan Ximénez d’Urrea, dóna ha poblar la “Pobla de l'Alcora de *Alcalatén” S.XIV: Construcció de la muralla de l'Alcora. Portals de Marco i *Verdera. Torre del Repès. 1306. Jaume II, concedeix el dret a celebrar mercat setmanal els dimecres 31 de desembre de 1336. Juan *Ximénez d’Urrea concedeix manes per a la sustentació i construcció de l'Església de l'Alcora 1418. Signatura de la Concòrdia entre els municipis de l'Alcora i Llucena per al repartiment del terme de l'Alcalatén. Abandó del Poblat del Castillo. 1546. Primer terrisser documentat en la localitat. El terrisser Baltasar Llidó 1575.el Venerable guareix Bertrán és nomenat rector de l'Alcora. 1578. Primeres notícies del terrisseria de la família Redolat, documentat fins a 1940. 1588. Ampliació de l'església Parroquial. Construcció de la portada renaixentista 1598. Ermita de Sant Vicent 1600. 7 terrisseries documentades (*Runa, Redolat, Bonet, Sancho, Asensi, Porcar i Mascarós) 1621. Construcció de l'església de la Sang. 1629. Construcció de l'ermita de San Miguel (La *Foia) 4 de juny 1632. Construcció del convent i església de Sant Francisco. 1701. Primera Processó del Crist documentada 1712-1735: l'Alcora explica almenys amb 17 terrisseries. 1 de maig 1727. Fundació de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda 1740. Construcció de la capella de Marc 1740-1760. Es documenten 30 famílies terrisseres 1756. Es concreta la festa de el “*Rotllo” el dilluns de Pasqua 1756. Construcció del portal de Piquera 17 de juliol de 1774. Construcció de l'ermita del Calvari, sobre una anterior de 1698 25 de setembre de 1801. “*Revolta *dels *caragols” (La pagesia de la localitat es nega a pagar el delme de garrofes al duc de Híjar). 1786. Sorgeixen 4 “fabriquetes” de pisa en competència amb la Real Fàbrica 21 de març de 1838. Batalla en Sant Cristóbal dins de la Primera Guerra Carlista. 1845: L'Alcora compta amb 7 fàbriques de pisa i 12 tallers de terrisseria 1855-1856. Reconstrucció de l'ermita de Sant Cristóbal 1873. Construcció de l'ermita de Sant Joaquín i Santa Ana (Araia). 1874-1875. Fortí carlista de Sant Cristóbal 1901. Ampliació de l'església parroquial. Construcció de l'actual façana principal. 1905. Creació del Sindicat de regs. 1925. Fundació de la Caixa Rural San José de l'Alcora 1927. Canalització de la Font d’Aixart. Arribada de l'aigua potable a l'Alcora 1930. L'Alcora compta amb 9 fàbriques de taulells 1942. Reconstrucció dels ponts de “La Font *Nova” i “*Bassó” 1944. Fundació de la fàbrica de pisa Ramos i Cia., hereva de la Real Fàbrica 1954. Construcció del Pantà de l'Alcora 1975. 55 de taulell i 2 d’esmalts 1976. Inauguració de “La Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora” 1983. Inauguració del nou Ajuntament 1994. Inauguració del Museu de Ceràmica 2002. Tancament de l'última terrisseria en actiu: germans Nomdedéu 2005. Inauguració de l'Escola Superior de Ceràmica