Celler cooperatiu de Cornudella de Montsant

El Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant està situat a peu de carretera, a l'entrada del poble. Va ser construït entre 1919 i 1922 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec del Sindicat Agrícola de Cornudella, que veia en aquest edifici un signe de prosperitat. Hi van actuar com a col·laboradors el tècnic enòleg Isidre Campllonch i l'especialista oleícola Emili Rovirosa

El celler de vi havia de tenir una capacitat per a 18.000 Hl i també hi havia d'haver un molí d'oli. El 1920, la Junta del Sindicat Agrícola, per temor que la cabuda prevista fos excessiva, va demanar a Martinell que reduís la capacitat a 11.000 Hl, però conservant la traça arquitectònica i tot allò inicial.

El projecte inicial aprofitava la fondalada que hi havia entre la carretera i el camí posterior, a un nivell més alt, per estalviar l'excavació de terres per als dipòsits subterranis de cups que, així, van quedar en superfície.

Una vegada construïts els cups de la planta inferior i acabada l'estructura del celler, es van adonar que no calia haver reduït la capacitat original. Per solucionar-ho, Martinell va projectar uns cups de major capacitat per a la planta superior.

La torre dipòsit que s'havia de construir a la part posterior de l'edifici, no s'arribà a fer.

El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics.

Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil.

llegir text complet a Wikipedia