Cerca aquí textos de les diferents temàtiques dels municipis que vulguis.

Hi falten textos del teu municipi? Posa'ls-hi tu!
Afegeix-hi textos sobre aspectes del teu municipi, entitat o iniciativa social, grup de música, obra artística, història, festivitats, aplecs i fires, anècdotes, personatges, curiositats,...

Com?  Només cal que entris com a usuari.

Fauna d'Andorra

Data: 
21/02/2011
Ubicació: 
Temàtica: 

Andorra es pot considerar un país d’alta muntanya, atès que l’altitud mitjana es situa prop dels 2.000 m. Tot i això, el relleu és abrupte i, malgrat ocupar una superfície relativament reduïda (467,76 Km2), l’interval altitudinal és molt ample. Així, doncs, el Principat comprèn des d’alçades pròximes als 3.000 m, com és el cas de l’Alt de Comapedrosa, el cim més elevat del país (2.942 m), fins a cotes inferiors als 900 m, prop de l’extrem meridional. Aquesta enorme varietat altitudinal comporta l’existència d’unes condicions ambientals igualment diverses, les quals afavoreixen la presència d’una elevada diversitat d’hàbitats i espècies, algunes originàries de contexts biogeogràfics dispars.

A les zones més altes, on el fred, la neu i el vent només permeten la presència de pedres i prats alpins, viuen espècies tan interessants com la perdiu blanca (Lagopus muta), l’isard (Rupicapra pyrenaica), i l’ermini (Mustela erminea), i són una bona talaia per observar rapinyaires tan mítics com el trencalòs (Gypaetus barbatus) i l’àguila daurada (Aquila chrysaetos). Aquí, en algunes de les tarteres més altes de l’estatge alpí, s’amaga la serenalla pallaresa (Iberolacerta aurelioi), petit rèptil descobert l’any 1994, exclusiu d’una reduïdíssima àrea de la serralada pirinenca.

Per sota els prats alpins trobem grans extensions de boscos de coníferes, principalment pinedes de pi negre, a l’estatge subalpí (1.600-2.300 m), i de pi roig a l’estatge montà (1.000-1.600 m). Els primers són la llar del picot negre (Dryocopus martius), el mussol pirinenc (Aegolius funereus), el gall fer (Tetrao urogallus) i la marta (Martes martes). Molts més abundants, però, resulten la llucareta (Serinus citrinella), el trencapinyes (Loxia curvirostra), el pinsà comú (Fringilla coelebs), etc.

Les cotes més baixes de l’estatge montà són el domini dels boscos caducifolis, bàsicament rouredes. Aquí destaquen criatures tan vistoses i fàcils de veure com la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), el pica-soques blau (Sitta europaea) i l’esquirol (Sciurus vulgaris), però també n’hi ha de molt més esquerpes i desconegudes, cas per exemple del liró gris (Glis glis).

Les zones de menor altitud, on les temperatures són més elevades, corresponen a l’estatge basal (per sota els 1.000 m). Aquí, en el domini de l’alzinar i els matollars mediterranis, habiten rèptils com el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), el saure i l’ofidi més grans d’Europa, respectivament, o ocells com la perdiu roja (Alectoris rufa) i la merla blava (Monticola solitarius).

Als medis aquàtics, que esquitxen, en forma d’estanys glacials, bona part de la superfície d’Andorra, i que cicatritzen les valls, convertits en cursos fluvials, mentre es desplacen pendent avall, la vida animal també es mostra esplendorosa. Aquesta és la vivenda de la truita comú (Salmo trutta), la granota roja (Rana temporaria), el tritó pirinenc (Calotriton asper) i, molt més escassa i amenaçada, l’almesquera (Galemys pyrenaicus).

Si a les espècies vertebrades presents al nostre territori durant tot l’any, com és el cas de la gran majoria de les esmentades, afegim les que només ens visiten en èpoques concretes (espècies migradores o hivernals, per exemple), comprovem, sense cap mena de dubte, que els recursos faunístics d’Andorra són extremadament rics i variats.

Text: Jordi Nicolau

Fotografia: Jordi Nicolau

Autor / Font: 
Jordi Nicolau, Biocom
Data: 
02/2011
Aquest vincle no va enlloc