Activitat econòmica d'Esplugues de Llobregat

Dimecres, 28 desembre, 2011
Font/Autor: 
pas

Durant el segle XIX, Esplugues continuaria conservant el caràcter de poble eminentment agrícola malgrat l’establiment de la primera indústria: es tracta d’una fàbrica de ceràmica arquitectònica coneguda popularment com “La Rajoleta”. El procés de desaparició de l’agricultura comença a finals del XIX i s’estén fins a l’equador del segle XX. Molts pagesos dedicats a la vinya comencen a treballar a La Rajoleta i, principalment, a d’altres zones industrials emergents, sobretot de l’Hospitalet i de Barcelona. Aquest procés va intensificar-se durant els anys posteriors a la guerra del 1936-39. Segons Josep Casellas, últim pagès d’Esplugues, “la gent anava a treballar a les fàbriques de Barcelona” i, d’aquesta manera, el sòl abandonat pels agricultors era ocupat per la indústria o aprofitat per construir-hi nous barris. “Primer van ser les urbanitzacions de la Miranda i Ciutat Diagonal, on tot eren vinyes i garrofers. A la dècada dels cinquanta van començar a instal·lar-se moltes fàbriques. A la plana de can Ramoneda, s’ubicà can Corberó, a la vinya gran, la Braun, a la plana de baix del poble, la Carlo Herba, i així s’anaven estenent per tot el terme de la vila. Van anar desapareixent les vinyes i els camps de conreu i, és clar, al darrere, els pagesos. El que avui és la Mallola, eren camps on es cultivaven semprevives. On hi ha la Nestlé, s’hi cultivaven rosers i lilàs, i on avui hi ha l’hospital de Sant Joan de Déu hi havia un camp d’ametllers i un jardiner que cultivava flors”.

Els nous habitants arribats a Esplugues durant els últims cent cinquanta anys –immigrants del camp català, residents acabalats de Barcelona i immigració espanyola–, juntament amb els descendents de les famílies espluguines de tota la vida i la nova immigració europea i extracomunitària, conformen la població espluguina d’avui. Habiten els dotze barris d’una ciutat residencial i de serveis que gairebé ateny els 50.000 habitants. La carretera de Cornellà i de Sarrià, la N-II, l’autopista, la ronda, el Trambaix... Avui, com en el passat, les vies de comunicació condicionen la vida d’Esplugues: marquen els límits del seu territori, de la seva població i de molts barris.