TU (Lluís M. Xirinacs)

Bon cop de falç, bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop de falç” (Himne Nacional) “Boscos i valls, Pinsans i caderneres, Cantan, cantan!” (Verdaguer)

“Si un dia sóc terra, Si un dia sóc pols. Que sigui d’aquesta Que han trepitjat molts” (Setze Jutges)

“Desitjaria convertir-se en cuc, Foradar la terra, Endinsar-se en la seva foscor I res més” (Teresa Doménech)

Besar la terra nostra amb els peus. Delicadament, com ho fa el peu de l’isard pirinenc. Poderosament , com calciga la feixa que llaura. Recórrer, de dalt a baix l’Aragó germà i els nostres Països Catalans, fins a Múrcia, com feu el Conqueridor. Saltar de vall a vall i de pic a pic, per cantar-ne les glòries amb Cinto Verdaguer. Resseguir-la tota, amb els nostres Centres Excursionistes, per descobrir un paisatge inèdit. Vertiginosament, enfilar espadats i volar avenç, aconduïts per alpinistes i espeleòlegs. Girar-ne els fulls, amb uns geòlegs, paleontòlegs i arqueòlegs tan insignes, i desenterrar-ne els tresors amagats. Amb els botànics, de la nissaga de Font i Quer, espigolar les flors d’aquest jardí. Amb els zoòlegs aimants d’uns animals que s’ajoguen en el nostre mateix niu. Fer-la fecunda a mans d’intel·ligents pagesos. Amb Joan Santamaria o Josep Maria Espinàs, que se l’han apropiada caminant amb els peus i escrivint amb les mans. Amb Antoni Maria Alcover i Joan Coromines que han salvat els mots de cada racó teu. O amb Joan Amades que n’ha salvat els vells i bells costums... I què diria més? Potser, entre boires i calitges albiro un llac, que tot ho a agermana i la Gleva de la terra. Llaç de fidelitat que enllaça tot de tota la nostra terra. El nus central, a la roca retallada. La baga del nord abraça valls septentrionals, principats i terres ponentines. La baga del sud abraça terres valencianes, pitiüses, balears i alguereses. L’Abraç General de la reunificació de la Terra Catalana! El Camí de la Mare. Sèquia d’aigua generosa amb mil canals petits. Riuada de caminants, orientada de nit per un ruixim d’estels: els Guies del Camí! Ens aculls dins la fermesa de la teva sina i deixes que et fecundem fins l’èxtasi: de la felicitat i de la fecunditat! ¿On tens amagada l’Ànima, que ens té tan enamorats?

Lluís Maria Xirinacs 12.6.2005 (Text de dedicatòria per l'aniversari d'en L.P.)