En aquest punt de la pedra..., per Laia Noguera (Calella, Maresme)

En aquest punt de la pedra m’assec i miro el cel. He vist passar uns ocells i he sentit com unes fulles es movien. Aquí tot el que hi ha és buit i obert. És aquesta fesomia. Me l’emporto. Més poemes de la Laia Noguera.