Diari de la caminada d'inaguració de Viladrau a Vic, per Elisenda Mora

Arribem amb l’autocar fins a Viladrau. Davant de l’església fem rotllana i ens presentem tots plegats. Al llarg del dia podrem comprovar que això del rondo li agrada molt al nostre guia, en Lluís Marmi, i això que en Pep insisteix en dur a les samarretes una etiqueta amb el nom, així com es fa en els congressos...  Som gent de tot arreu: uns quants de Barna, d’Osona, del Vallès Oriental, del Maresme, fins i tot de Vinarós i de més enllà.

L’Ajuntament del poble no ens ha pogut fer una rebuda com cal perquè en els darrers temps hi ha hagut molts canvis i no ho han pogut organitzar bé. Nosaltres iniciem la caminada que ens durà a Taradell, ep! No podem marxar del poble sense fer parada al forn, que alguns no hem esmorzat i ens ve de gust una mica de coca de forner.

Comencem el camí, ens anem trobant algunes estaques senyalitzades, més endavant n’hi ha alguna que cal arranjar, queda anotat. En Lluís ens adverteix que aviat trobarem pujada i efectivament, ja hi som. Un cop més amunt ens trobem una vista fantàstica de la plana. Intentem situar tots els pics de muntanya que veiem, entrem en discussió, divaguem, al final la Marta ens dóna llum i ens indica on està situat el Pedraforca, el Canigó, la Serralada del Cadí, els rasos de Peguera...tot nevat, preciós.

Més enllà arribem al Castell de Taradell, bufa bastant ventet i cal que ens abriguem. Ens entra el cuquet de la gana i comencem a treure les viandes, no massa generoses per allò del pes de la motxilla. Tot i així hi ha qui no fa un àpat sense un traguet de vi, i encara conviden als companys... També hi ha el llest que mira de col·locar les pomes que li sobren per allò del pes...eh, Lluís?? Al cap d’una estona ens visita un fotògraf del 9Nou que deixarà constància de la nostra aventura i del sentit del Camí en una notícia (de mitja plana!!!) dilluns següent on, per cert, sortim tots molt guapos i un xic congelats de fred.

Seguim ruta fins al poble de Taradell, sembla que tenim una estoneta per anar a fer un cafè calentó, visca!! Vinga, vinga, que ens esperen a l’Ajuntament. Allà ens reben els Geganters i els Tonnis, Passem a la sala de plens on l’Alcalde ens rep i fa entrega del primer volum de la història del poble. Evidentment fem la ronda de noms i origen de cada u de nosaltres i ja ningú oblida que en Lluís és, de fet, de Cardona. No hi ha pica-pica perquè acaben d’inaugurar avui mateix les noves instal·lacions del consistori i no han tingut temps de preparar res més (llàstima, començàvem a tenir gana).

Ens anem a l’Alzinar de la Roca; allà podem veure el magnífic treball de l’associació per recuperar els carruatges de temps enrera que estaven oblidats en les masies i que ara són protagonistes de la Festa dels Tres Tombs, el dia 11 de gener, no ho oblideu, no hi podem faltar.

Ens abriguem bé i seguim camí, de nit ja, cap al Mas Can Pic, on ens espera una sopeta calenta que se’ns posa la mar de bé. I després de sopar, música i ball amb la Tres Quartans del Gall. Se l’anomena així perquè són tres músics que toquen quatre instruments. I qui és un dels músics? en Lluís Marmi, que encara li resta energia per fer sonar el sac de gemecs (no la gaita...!!) i fer-nos ballar ben animats, sense faltar-nos el porró de vi bò.

Aquella nit tots vam dormir ben plans. L’endemà ens preparem per continuar el camí. S’afegeix al grup l’Anna Maluquer, que ens recitarà un preciós poema d’en Verdaguer, ja que som a Osona. Marxem cap a Santa Eugènia de Berga; allà ja ens estan esperant, amb la taula parada amb coca i llonganissa, una combinació un xic estranya però és com cal menjar-ho. Així ho fem. Mentres, ens fan quatre pinzellades de la història del poble i de la seva magnífica església romànica.

Enfilem la recta final del camí i ens dirigim ja cap a Vic; allà ens esperen els geganters, amb una gresca...ens acompanyen pels carrers de la ciutat, uns quants membres del grup acaben també ballant, fent voltes, ben divertits. És l’hora de dinar, anem per feina que després ens espera un petit recorregut pel nucli històric de Vic. Deixem les motxilles al restaurant (que bé! ) i acompanyats d’una guia experta  passem pel temple romà, el museu episcopal i finalment la catedral, amb els murals d’en Sert. Queda pendent la visita a l’interior del museu, molt recomanable.

Bé , ja s’ha fet fosc i a Vic comença a fer “fresca”, ha arribat l’hora dels acomiadaments...ara en Lluís té per costum fer un últim rondo per tal de copsar les opinions del grup però s’ha fet tard i no hi ha temps. Ara bé, per les cares i somriures que fem està dit tot. Un petit viatge pel nostre país amb la millor companyia. Fins aviat, companys!!