Caminada del Grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Sant Mateu a Salzadella.

 Arxiprestal de Sant Mateu

Caminada del grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Sant Mateu a la Salzadella.

 

Era la primera caminada d'el Camí pel Baix Maestrat, aquesta vegada caminàvem de Sant Mateu a la Salzadella. El punt de trobada va ser a Sant Mateu, a la plaça Major, indret emblemàtic del poble i de la comarca, on ens vam trobar gent de diferents pobles i comarques, després la guia ens va fer una volta per Sant Mateu, vàrem veure l'eglésia, des de la seua part més romànica fins la part més gòtica, amb les seues vidrieres. A la capella vàrem veure una relíquia de Sant Climent, impressionava veure les faccions de la cara  i l'home mort en aquell reliquiari, vingut de les catacumbes de Santa Priscila.

 Després la guia  ens va explicar la importància de Sant Mateu en el Sisma d'Occident i la relació amb el papa Luna.

 Després vam pujar al campanar, fadrí també com el del meu poble, separat de la catedral, vàrem seguir l'escala de caragol de pedres esmerades i  estretes, la pedra ens cobria  la nostra vista, com una gola de llop, un campanar massís, unicament deixava buida l'estança del rellotge, on encara podíem veure la maquinària del rellotge de finals del segle XVIII.

 Ens va contar també que a la guerra de les Germanies, per resistir es van tancar dintre del campanar, i li van botar foc per fora i el fum els va fer rendir-se.

 Vàrem arribar a la sala de les campanes on les obertures ens deixaven una bona vista de bona part del Maestrat, també el poble de la Salzadella que el teniem una mica més al sud.

 En baixar ens vam acomiadar de la guia i d'Aaron i vam iniciar el recorregut cap a la Salzadella, vàrem passar pel cementeri medieval, on també teníem una molt bona prespectiva de l'arxiprestal.

 Vàrem seguir pel camí, la calor ja es feia notar a aquella hora del matí, vàrem parar a unes sénies que es trobaven a dos minuts del camí i allà vàrem esmorzar, eren unes sénies monumentals amb contraforts a les parets com poques havia vist a la vida.

 En acabar vàrem seguir per camins d'oliveres algunes gruixudes i velles, vàrem tenir dos moments que ens van fer dubtar el camí i ens va fer retardar una mica. La primavera creava un mosaic de colors  de flors sobre la catifa de verds del cereals, i pintaven el paisatge  els grocs   i blancs del ravanell i d'altres crucíferes. Els cirerers ja havien perdut la flor i la cirera ja era bonica, ens recordaven que arribàvem a la Salzadella. Pel camí vàrem passar per les llacunes on algunes garces alçaven el vol en veure'ns, en passar  els xiquets aprofitaven per  enfangar-se una miqueta i untar-se amb els colors de la terra.

 El camí estava farcit de sénies  que intentaven aprofitar els recursos hidrics del subsól. A l'ermita de Santa Bàrbara vàrem parar, però  de seguida ja estàvem a la Salzadella

 Vàrem arribar a la Salzadella i a la plaça de Mèxic , com un dels llocs més emblemàtics del poble,  damunt d'un dels bancs de pedra l'alcalde de la Salzadella ens va segellar els carnets del tram del Camí Sénia Ebre, en la seua etapa Sant Mateu la Salzadella, a l'escut el salze  representava l'origen del poble.

 Vàrem dinar a Ca Blai , una bona paella, i després vàrem cantar algunes cançonetes de la terra,  en acabar vàrem escriure al llibre del Camí al Maestrat.

 Per la vesprada Sergi ens va fer una visita guiada per la Salzadella, i ens va explicar les peculiaritats del poble.

 Ens va contar la història de la plaça de Mèxic i la importància de la relació amb Mèxic en una època, el franquisme, on arrreu de l'estat les relacions estaven trencades. Vàrem fer cap als portals i l'església. Ens va parlar de la importància de la cirera al poble, d'una varietat autoctona, la garrafal,  poc comercialitzada.

 Després d'un dia tan complet vam anar a pels cotxes i vàrem tornar cap a casa.