Caminada del Grup de Caminants per la Ribera Baixa; de Sueca a Cullera.

Iniciàvem la nostra primera caminada en grup per la Ribera Baixa, en un poble tan emblemàtic com Sueca, com l'etapa era curta vàrem iniciar la visita a Sueca. Vicent ens va acompanyar en aquesta visita guiada per la població, vam passar per les muralles d'escassa altura. Vàrem aprendre de la història de Sueca, de com era de gran l'Albufera i com van anar ampliant els camps de conreu. També Vicent ens va parlar de l'etimologia del nom, que venia de mercat xicotet. Vàrem passar per l'església i pel bust de Joan Fuster . Finalment vàrem arribar a la casa Museu de Joan Fuster. Una casa  gran amb un pati  al bell mig, dintre del museu unes xiques ens van explicar moltes coses de la casa i de la vida de  Joan Fuster. Tal vegada el plat fort de la caminada era conèixer millor qui era Joan Fuster. Era un viatge en el temps, en el treball minuciós del nostre gran escriptor, algunes imatges de Joan Fuster de gran i de més menut engalanaven la casa,  sempre seriós. Prestatges amb diferents diaris,  i es que Fuster ho apuntava tot, la seua obra, els aforismes, els seus versos, nosaltres els Valencians, els seus seguidors i els seus enemics, la seua descomunal biblioteca amb més de 25.000 exemplars. Aquell any 92 que la mort el va vindre a buscar i ens deixava orfes  per sempre més. Un moment d'esgarrifança em va venir quan ens vam situar davant la reixa amb la fotografia de com va quedar després de la bomba, i l'explicació de l'atemptat, ell estava a dintre quan va explotar l'artefacte, i en tenien preparada  una altra bomba  que va explotar a la porta,  quan de bé faria el nostre gran intel·lectual perquè  els nostres enemics l'odiaren tant.  Un altre moment màgic va ser  situar-nos davant de l'allar, el seu lloc de treball i de reunio,  quantes persones, quantes converses importants hauran escoltat  aquelles  parets. Era emocionant romandre en aquell espai carregat d'història, mentre un vídeo anava rodant algunes imatges  de la seua vida.

 Després vam pujar dalt per veure la resta de la casa, dalt una exposició de diferents imatges tallades ens mostraven les diferents cares de Fuster. Desprès d'aquesta immersió en el nostre més gran assagista i pensador varem recollir les bosses i vàrem seguir fent Camí.

Abans d'eixir de Sueca vàrem esmorzar sota un gran arbre, però el temps sempre ens corre en contra i encara havíem de fer l'etapa.

 Vàrem eixir de Sueca per l'avinguda de la Torreta, camins senzills voltats de camps  d'horta, vàrem descobrir alguns camps de Julivert i d'altres hortalisses, els camps d'arròs encara eren extensions marronoses, tristes, de terra treballada, esperant la vinguda de l'aigua, tal vegada havíem fet algunes setmanes prompte. Era una etapa molt planera, al fons la serra de les Agulles posava fi a l'extensa plana.

 Un altre moment que va ser molt agradable va ser la visita a l'assut i les explicacions de Claudi respecte la lluita portada a terme amb el transvassament Xúquer- Vinalopó. Vàrem veure l'allargassat assut i com alguns peixos botaven contra corrent. Algunes persones varen tornar cap a Sueca, nosaltres volíem seguir el nostre camí cap a Cullera. Les grans lletres blanques començaven a llegir-se a la muntanyeta de les Raboses.

 Una mica cansats vàrem arribar al dinar, segellàrem el carnet del tram a l'etapa Sueca Cullera i recuperàrem les forces.Per la vesprada vàrem recórrer Cullera i vam pujar al castell, la que tal vegada seria la següent etapa.Restes d'una torre i algunes muralles, una església a la part de dalt i una pinnada per refugiar-nos del sol que ens  cremava la pell. Des del mirador es veia molt bé el poble, on alguns canons encara vigilaven l'horitzó recordant un passat ple de corsaris i pirates que saquejaven la costa. Varem baixar cap a la platja per descansar en alguna terrassa,  llavors el refredat i el cansament em feien defallir, al voltant d'una tauleta i vora la platja de Cullera vàrem descansar del sol, i vàrem gestar la caminada per Peníscola.