Caminada del Grup de Caminants per la Plana de l'Arc (Plana Alta): de Cabanes a la Pobla Tornesa

 Les Santes

Caminada per la Plana de l'Arc: de Cabanes a la Pobla Tornesa.10-2-2018

 Ens vàrem trobar a la Pobla Tornesa per organitzar els cotxes, i vàrem fer marxa cap a Cabanes deixant alguns cotxes a la Pobla per després tenir combinació  per recuperar els de Cabanes.

 Erem un grup d'unes vint persones i en fer el rogle a la plaça de Cabanes feia molt de goig, com sempre ens vam presentar i després d'explicar el full de ruta vàrem iniciar el recorregut. Primer el recorregut transcorria per ametlers i conreus de secà, prompte anàvem vora la carretera que porta a Orpesa. El dia era bo i els ametlers iniciaven la florida i alguns bancals començaven a omplir-se de flors.

En deixar la carretera ja vàrem entrar a la pista que portava a l'ermitori de les Santes, vàrem seguir un trosset la senda que anava a l'altra banda de barranc, feia poc que l'havien netejada i era un goig caminar amb la vegetació exuberant, un sotabosc espés cobria el paisatge,  era una barreja d'alborcers, marfulls i matisses.

Prompte les Santes ens van aparèixer al nostre danvant, vàrem fer una parada per esmorzar, els plataners encara no havien brotat i la llum del sol travessava les branques,  el nou fullam encara no ho cobria tot. Després de gaudir una estona del paratge i l'esmorzar, vàrem seguir cap a la Pobla Tornesa.  La vegetació continuava dominant el paisatge, i els nostres ulls devoraven tanta bellesa.

En devallar més encara  vam arribar ja a la zona més conreada i ens vam aturar un moment a casa Joan, antic caminant i amic del Camí.

 Ens faltava el darrer tros per arribar al poble i una perla ens va sorprendre, la carrasca monumental de la Pobla, alguns caminats van abraçar la seua soca gruixuda.

 En arribar a la Pobla vam fer el canvi dels cotxes i vam entrar al bar la Senda on una llarga taula convidava a dinar els caminants.

Vam segellar el carnet  del Camí amb el segell de l'associació cultural del poble la Balaguera, i vam delectar el nostre paladar amb les llamineries que ens anaven traient, creïlles, amanida, musclos i després paella o fideuà. En acabar el segon plat vàrem escriure a la llibreta del Camí a la comarca, un llibre de viatges del Camí que anava omplint-se de vivències a cada caminada.

 

Amb la panxa ben plena i per fer baixar el dinar el reconegut pintor Amat Bellés ens va explicar algunes singularitats de la Pobla. Vàrem entrar a l'església i en caminar cap a l'altar la sorpresa ens va contagiar a tot el grup, un retaule inesperat ens esperava davant nostre. Vam seure com per escoltar la litúrgia però era Amat el que ens va explicar el quadre, quin millor sermó!. Quin luxe aquell moment, que jo vull també ací fer-lo etern, com Amat ens detalla la tremolosa història d'aquella preciosa obra, i tal vegada quants dubtes engendren darrera les persones que el miren.

 Farem un resum del que Amat ens va contar.

 A l'espai que ocupa el quadre hi havia una paret llisa i blanca, van pensar fer un vitrall però donava a la plaça.

 Va ser a l'any 1975, cap a l'estiu quan va començar el quadre, encara vivia Franco, estava tapat amb una lona, i cap a l'any 76 es va acabar.  El fuster va dir que si Amat pintava el quadre ell faria la part de la fusta.

 El quadre és un naixement d'un xiquet on hi ha diversos personatges, vestits amb la roba d'aquella època, entre d'altres hi ha la dona que porta els drapets per netejar-lo, i la dona que  du una camisa que transparenta que porta una manyopla. Hi ha la part realista on es troben els personatges, més enllà els fons negre, simbolitzant la nit i la por, la quadricula simbolitzant les regles de la vida, la "X" blanca, quan una cosa no serveix és tatxa, i l'esgarrat de la dreta la destrucció de persones i de patrimoni.

 Tot i que el bisbat no havien donat el vist i plau es va tirar endavant igual l'obra, el quadre va estar sols amb la part de dintre quasi 25 anys i van haver d'afegir imatges religioses al cap de vit i cinc anys, per la queixa del nou bisbe de no ser un quadre religiós.

 La cistella de raïm de davant va coincidir amb el temps que van haver d'arrancar totes les vinyes  de la comarca, per raons polítiques.

 Després d'aquesta explicació vàrem eixir de l'església i vàrem pujar la costera cap a l'ermita de Sant Joan.

 A mig camí l'amic Amat ens va fer una mica d'introducció de la història de la Pobla.

 La Pobla antigament era un poble de pas, hi havia hostals i ferreries, era una cruïlla de camins. No és un poble massa religiós, no és fan processons, però un dia va sorgir la idea de fer una ermita.

 Com fa molts anys hi havia una ermita a l'entrada del poble però en una guerra Carlina , una de les partides es van fer forts allà i al final va desapareixer l'ermita.

 Al bar va sorgir la idea de fer una ermita i al final aquesta es va fer, en un lloc que no era de ningú, tampoc li van dir res al capellà i això no ili va agradar.

 Poc després vam pujar a l'ermita, una pista costeruda  amb alguna que altra capella com d'un vell via Crucis. En una de les capelles hi ha àtoms de Poblet.

 Dintre de l'ermita hi havia també un retaule pintat per Amat amb una figureta imitant el romànic d'un Sant Joan. Una vegada a l'any fan la festa de Sant Joan i un concurs de vins fets al poble i després una paella que paga l'ajuntament per a tota la gent.

 

 Després de saber una mica més sobre la Pobla i les seues perles vàrem tornar cap a casa.

 Podeu veure la traça de la caminada a l'enllaç al wikiloc  i podeu veure el brancal i els punts de valor a la pàgina de tram de la web del Camí, el brancal del Desert- Irta i el Pla de l'Arc.

 

 Rogle de presentació a  Cabanes

 

 Flam d'ametla al bar la Senda

 

Retaule de l'església de la Pobla

 

 Caminada sota els ametlers florits

 

Una sènia vora el camí

 La carrasca monumental de la Pobla

 

 

 A l'ermita de Sant Joan

 

 Església de la Pobla

 

 Ermita de les Santes

 

 Ermita de les Santes