Missatge d'error

  • Warning: include(/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg): failed to open stream: No such file or directory a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).
  • Warning: include(): Failed opening '/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg' for inclusion (include_path='.:/usr/local/phpfarm/inst/php-5.3.26/lib/php/') a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).

Caminada del grup de Caminants de Xàbia , Jesús Pobre i Gata a la Marina Alta

Caminada del grup de Caminants de Xàbia- Jesús Pobre- Gata. Marina Alta.

 

 Sempre m'alegrava quan sorgia l'ocasió de fer un trosset de Camí per la Marina, retrobar persones i paisatges, i sempre conèixer millor una comarca que m'havia robat el cor.

No m'importa la matinada, ni el feixuc viatge des de la meua llunyana llar, perquè el dia s'ho val, i el premi, carregat d'emocions i d'amor paga la pena.

 Després d'un viatge en cotxe de dues hores i mitja vàrem arribar al parquing del bar el Pou a Gata,  teníem els primers nervis i l'alegria de trobar-nos amb els amics i amigues que anaven acudint esperant un bon dia, esperant esnsenyar-nos una mica més sobre aquella volguda terra.

 Vam deixar els cotxes  a Xàbia i inciciàrem el viatge com sempre, quan fem aquesta caminada al pou del Castell,  mil records creuaven la meua ment, per tot el que aquell indret simbolitzava per al camí,  prop del pou la marca en forja i pedra de tosca feia recompte de les noves caminades, després de tots els rituals i presentacions vàrem iniciar de nou el camí. El pas era bo i  el paisatge de tardor es feia notar als ceps de la vora del camí on la verema ja havia passat i quedaven penjant alguns bagots de raïm ja molt madurs,  més enllà el Montgó  com sempre ens acompanyava, però hui portava un vestit de nova temporada, amb un barret de núvols blancs al cap.

 Hui  també ens acompanyaven una niuada de gossets i gossetes que de seguida es van fe amics i també gaudien del paisatge i d'el Camí corrent amunt i avall.

Era un camí que any rera any anava fent-se vell i em venien a la ment gent que no hi eren a la caminada peró en el seu moment l'havien fet possible, com Vero Ramírez, Enric Vengut, Pepa Roig i Ximo, o Rafel Bisquert i Biel entre d'altres, o Andreu Costa i la gent de Jesús Pobre, gràcies per la vostra llavor i sapigueu que sempre sereu benvinguts en aquesta aventura . Però  el camí ha de seguir i es fa gran amb les persones que volen fer camí.

M'impressiona el moment de girar i anar cara el Montgó  com desafiant-lo,  i la senda del camí de Pedreguer.

 Per altra banda després de caminar una estona venia el moment d'arribar a l'olivera mil·lenària,  escorcollar les mil cares de l'escorça que sempre parlaven de la seua  antigor. El grup ens vam partir entre la garrofera i l'olivera per convoiar els dos arbres, vam xerrar i vam compartir el que portàvem al saquet.

 Vam seguir  el camí cap a Jesús Pobre, que en un punt es veia a l'horitzó,  l'antiga Benissadeví, també en un punt vora una séquia vàrem trobar fenoll marí.

Vàrem arribar a Jesús Pobre deixant el camí cap a la Rana que tantes vegades en moments inicials del Camí havíem passat.

 Arribàvem a Jesús Pobre on  ens esperaven algunes sorpreses, Graeme ens va explicar algunes coses sobre la història de l'antiga Benissadeví,  vàrem  passar pel pou de Pare Pere i el seu riurau monumental de la plaça on encara una vegada a l'any feien la festa  l'escaldada i tornaven a reviure el que durant molts anys havia segut part del cicle de les estacions.

Però jo estava neguitós, trobava a faltar l'esbarzer sense punxes que estàva a prop del pou, després una bona dona ens va explicar que havíen reformat la casa i l'arc havia desaparegut i ens va ensenyar que l'havien plantat en un racó del jardí. Vàrem veure el convent i vàrem seguir el camí.

 Ara venia un trosset nou per a mi que hui descobriria, el trosset de Jesús Pobre a Gata, bon camí entre bancals  de vinyes i oliveres fins arribar a Gata.

 Després de recuperar els cotxes que hi havia a Xàbia vam entrar al restaurant del bar el Pou per dinar, al patí interior vam poder gaudir del dinar i de l'espai, per xerrar relaxadament de moltes coses i compartir  una mica  les emocions del Camí.

 Vàrem seguir escrivint al llibre de la Marina, una caminada més i el que cadascú va voler posar del dia.

Per la vesprada el grup havia minvat i molta gent se n'havia anat a casa, però ens quedàvem algunes persones per escoltar a Joan Giner,  nosaltres  ens quedàvem desitjosos d'ensenyar-nos més coses sobre aquell poble , Gata i el que amagava.

 Primer Joan ens va explicar una mica la història de Gata i els seus orígens, des de l'Ajuntament teníem una molt bona vista del riu Gorgos i del raval i del tarraval, així com de l'antic barranc ara farcit de cases, que abocava les aigües al riu Gorgos.

 Joan ens deixava bocavadats amb totes les explcacions  que ens anava fent, i la boca  ja es feia aigua quan vam provar les panses de Gata, fetes de manera artesanal.

 Joan és filòleg i també ens va parlar sobre el parlar de Gata, que encara a les escoles els xiquests i les xiquetes reproduïen fidelment, molts dels sons eren fruit originàriament de la confluència  del parlar mallorquí i del valencià.

També ens va parlar de la llata i la tradició  que tenia el poble de fer recipients de llata, cabassos i sàries.

 En el nostre passeig vàrem arribar al riurau de Cirera, el més important de Gata i la partida dels riuraus, on encara hi havia alguns riuraus.

 Un altre element que va ser graciós va ser  el barranc cobert  amb  les cases a sobre, vestigi de la història de Gata, i com en girar el cantó, a l'entrada del barranc ens vam trobar un grapat de gates que esperaven, i es que a Gata hi ha molts gats, tot i que el nom no té res a veure ja que segons sembla ve de punta.

 Moltes gràcies Joan per les explicacions tan exel·lents que ens has fet, gràcies també a Alex per tirar endavant la proposta, i com no, a les persones que heu participat en l'organització, Mayte, Juan i GB,   o simplement heu participat en aquesta bonica caminada. Després d'un dia tan saborós tornàvem a casa  cansats però satisfets i eufòrics. Seguim fent Camí!!

 El rogle inicial sota la morera prop de Xàbia

 

 

 

 El grup de Caminants al pou del Castell

 

Fem camí cap a Jesús Pobre

 

 Fem camí, la marca, els i les caminants i el Montgó

 

 El grup de Caminants vora l'olivera de Jesúe Pobre

 

El gran riurau de Jesús Pobre

 

 El grup de Caminants al riurau

 

L'esbarzer sense puntxes de Jesús Pobre

 

El campanar del convent de Jesús Pobre

 

 

 El Pou de Gata

 

 

 

Mostres de llata en la visita guiada de Gata

 

Un bagot de panses de Gata

 

El treball de la pedra tosca a les façanes de Gata

 

El barranc que travessa el poble de Gata

 

 El riurau del cirerer

 

 Al costat del riurau el pou

 

Prop del riurau una garofera monumental

 

 Fem la visita guiada per Gata

 

 

 

El Campanar de Gata