30 set
Ara observa aquest arbre... per Laia Noguera (Calella, Maresme)

Ara observa aquest arbre. Ara digue’m si hi ets, si t’hi trobes a dintre. I ara respon: on és el camí que seguies? Més poemes de la Laia Noguera. 

Llegeix més
30 set
D'alguna manera, es percep... per Laia Noguera (Calella, Maresme)

D’alguna manera es percep aquell so secretíssim d’una freqüència tan alta que no l’abastem. Però hi és. Alguna cosa em diu que hi és: el petit moviment de les fulles,...

Llegeix més
30 set
Les mans de l'home... per Laia Noguera (Calella, Maresme)

Les mans de l’home que encaixaven les pedres del mur. Després, les mans de l’aigua i del vent, les mans de la molsa i el liquen. La vida té aquestes...

Llegeix més
30 set
En aquest punt de la pedra..., per Laia Noguera (Calella, Maresme)

En aquest punt de la pedra m’assec i miro el cel. He vist passar uns ocells i he sentit com unes fulles es movien. Aquí tot el que hi ha...

Llegeix més
30 set
El caminant no busca,... per Laia Noguera (Calella, Maresme)

El caminant no busca, sinó que es posa en disposició de trobar. Ja està tot fet. Les coses ja hi són, són obertes i no esperen, simplement són on són...

Llegeix més
30 set
T'has posar en camí..., per Laia Noguera (Calella, Maresme)

T’has posat en camí. Arribis on arribis seràs un altre. No tinguis objectius. Esforça’t simplement a percebre el batec de la pols dintre teu.   Més poemes de la Laia...

Llegeix més
30 set
Jo no camino, per Laia Noguera (Calella, Maresme)

Jo no camino. És la terra que em camina. Em caminen les alzines. Els líquens i les pedres em caminen. Em caminen els ocells. [@more@] Em camina tot el cel...

Llegeix més

Esteu aquí